tag:blogger.com,1999:blog-3724138922536016092024-03-07T14:41:49.847-08:00El blog de l'Ernest BenitoVIVÈNCIES I OPINIONSErnest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.comBlogger53125tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-50271820336262273752008-06-12T10:53:00.000-07:002008-12-09T23:36:07.495-08:00UNA NOVEL•LA SOBRE ANDREU NIN DE RECOMANABLE LECTURA.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4duIS35DBFz1n_poYCKBjond_kzPSw7CuxjcC6JZKM_9kPbKxr_0SgMhrz1H08EyBk17m7aqHV1XqcWd12zJqdKkkstuNB4Rdr5mHJg_NkEwR51t2OqquK1YP6iJfrTcrQIkaSuckIxI/s1600-h/foto+portada.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5211055192484254626" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4duIS35DBFz1n_poYCKBjond_kzPSw7CuxjcC6JZKM_9kPbKxr_0SgMhrz1H08EyBk17m7aqHV1XqcWd12zJqdKkkstuNB4Rdr5mHJg_NkEwR51t2OqquK1YP6iJfrTcrQIkaSuckIxI/s320/foto+portada.JPG" border="0" /></a><br /><div align="justify">He de confessar que m’ha sorprès molt gratament la lectura de “La noche desnuda”, de Juan Carlos Arce. Lectura que vaig iniciar amb certa recança i temor, al tractar sobre la mort i desaparició d’Andreu Nin i el procés al POUM. Un sempre té la prevenció que, al convertir en novel·la fets històrics, la ficció pugui deformar-los en aquest procés de narració. EL temor inicial va convertir-se en un interès, cada cop més apassionat, a les poques planes d’haver iniciat la seva lectura, fins a tal punt que vaig empassar-me-la en una sola nit.<br />Cal felicitar doncs a l’autor, en primer lloc, per saber respectar de manera bastant escrupolosa les veritats històriques, al ensems que sap col·locar la ficció en aquells moments o situacions que en cap moment desvirtuen les realitats contrastades. És el primer mèrit que cal agrair-li però, certament no es pas l’únic.<br />Trobo molt encertat el creuament que fa de dues de les figures que més han transcendit en la projecció internacional del POUM la de l’Andreu Nin i George Orwell i tanmateix crec que també es un encert el ressaltar la importància que va tenir en la vida personal d’Andreu Nin la seva dona, Olga Tareeva, el tercer personatge destacat en la novel·la.<br />Aprofita molt bé la ficció per a explicar allò que mai sabrem com va passar, perquè romandrà per sempre ocult a la història, però que sap posar al lector que conegui la trajectòria dels personatges, en que és el que “podria haver passat”. Ho fa de manera planera i amb una bona capacitat narrativa i mantenint l’atenció del lector en tot moment amb una trama molt ben teixida i argumentada.<br />Em permeto també destacar la part final de la novel·la on descriu de manera acurada i amb tot un seguit de detalls, que no desvirtuen en cap moment la veritat històrica, tot el procés judicial que va seguir-se contra el POUM i els seus dirigents. Crec que es –en la meva opinió- la millor de les moltes aportacions que fa aquesta narració perquè tots aquells que la llegeixin, a més de gaudir-ne en la lectura, ampliïn el seu coneixement d’una realitat històrica que ha estat massa temps oculta i poc divulgada en defensa d’uns interessos que, per sort de tots, avui ja quasi be han desaparegut.<br />No us desvetllaré pas el contingut de la trama perquè, malgrat la temptació que en tinc, l’autor no em perdonaria mai -i amb tota la raó- el fer-ho en un article d’aquestes característiques però, el que si que us puc recomanar es que no deixeu de llegir-la, perquè a més de gaudir d’una bona novel·la, podreu ampliar el vostre coneixement sobre l’entorn que li va tocar viure a un dels vendrellencs que ha tingut més projecció internacional. L’Andreu Nin.</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-29334487760346663032008-03-07T07:34:00.000-08:002008-03-07T07:41:03.152-08:00LA FORÇA DELS VOTS<span style="font-size:130%;">No em resisteixo a callar... </span><br /><span style="font-size:130%;"><br />pels trets d'uns assassins.<br /><br />Per aixó avui, més que mai,<br /><br />vull cridar ben fort<br /><br />allò que sempre he cregut<br /><br /><strong>NOMÉS LA FORÇA DELS VOTS </strong><br /><br /><strong>POT FER CALLAR </strong><br /><br /><strong>LA VIOLÈNCIA DE LES ARMES!!</strong></span><br /></span>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-81223373465505242342007-12-20T03:41:00.000-08:002008-12-09T23:36:07.641-08:00Bones Festes!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUf2L73MH15xbL6OqUWhfFLZ4k_yoFg0JxxacqF08Ep_MAOHhmpwJbMDCCWce4ShUeVOxlWKr8tkVqdlx234WD8QZdJ5qRe-WOZh7popK3bRuJHMLq4zHIaChwSFnzYxjaHZmAIxGjjSk/s1600-h/vista_aerea.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5146019643733911378" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUf2L73MH15xbL6OqUWhfFLZ4k_yoFg0JxxacqF08Ep_MAOHhmpwJbMDCCWce4ShUeVOxlWKr8tkVqdlx234WD8QZdJ5qRe-WOZh7popK3bRuJHMLq4zHIaChwSFnzYxjaHZmAIxGjjSk/s320/vista_aerea.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Ja han passat quatre anys des de que vaig obrir, per als lectors del diari Baix Penedès, aquesta finestra a Madrid. Tot una legislatura que amb el darrer plenari d’aquesta setmana posa el seu final.<br /><br />He procurat, amb més de cent cinquanta articles, trametre als conjunt dels ciutadans de les nostres contrades, la vida política que es respirava al Congrés dels Diputats. No ha estat, només, la feina de cronista d’uns fets, sinó que amb tota la intenció, he opinat i valorat en la mesura que la meva objectivitat em permetia, sobre els fets més destacats que s’han produït. No sempre des de l’ortodòxia del que es considera “políticament correcte” però si amb la sinceritat personal que sempre he volgut mantenir.<br /><br />Ara es hora d’agraïments. Per no assumir el risc de deixar-me a ningú, deixeu-me que en primer lloc el manifesti vers a tots els ciutadans i ciutadanes de la meva demarcació als que m’ha tocat representar. De manera especial a tots aquells que, a través del seu vot, van fer possible que aquestes cròniques s’hagin fet des de l’escó de Diputat. Tanmateix també vull fer-ho amb tots aquells que van pensar en mi al proposar-me formar part de la llista del PSC per Tarragona i que van defensar-ho allà on calia, sense que jo els hi hagués demanat en cap moment que ho fessin. També vull fer-ho de manera molt sentida amb els dos companys de partit que m’han acompanyat de la meva demarcació: al Francesc Vallés i la Lluïsa Lizárraga, als dos he d’agrair el favor de la seva amistat, però amb molta mes intensitat la seva feina feta i la seva col·laboració sempre que la he necessitat.<br /><br />Jo he procurat servir i estar a la disposició de tots aquells que m’ho han demanat. Ho he fet amb tota la intensitat i capacitat de treball que he pogut. Sempre un creu que hauria pogut fer quelcom més, però em sento satisfet de la feina feta i això es el més em complau a mi mateix.<br /><br />També es l’hora de demanar disculpes a qui s’hagi pogut sentir dolgut per algun dels meus comentaris en aquesta secció. Si així fos, li puc ben assegurar que mai hi ha hagut en cap dels meus escrits, la intenció de poder crear aquesta sensació sinó que sempre he pretès tot el contrari però sense renunciar al que jo crec que era de justícia comentar.<br /><br />Ara toca tancar aquesta finestra que ha estat oberta quatre anys. No sé si seré jo qui la podrà tornar a obrir en la propera legislatura. Això no es el que importa. El que si que crec que val la pena es que pugui tornar-se a obrir. Sempre es bo, independentment de qui la obri, poder respirar una mica de fresca allà on l’aire està enterbolit.<br /><br />Bones Nadal i bones festes! A tots aquells que heu tingut la paciència d’anar llegint, setmana a setmana els meus comentaris. I fins a sempre!</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-23315467192606470842007-12-15T07:40:00.000-08:002008-12-09T23:36:07.783-08:00Amb la feina feta!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3zaMUHsW76F-Uwe4YVXuUSIWtsQiEQz7tiC-Gay73dT305ya3CETARG0srTL6SZFCI9n4XBDP5IyAmEDqRls1ZODSF8oRowTkkZcrACJBZvS078QIT-dHw65k9IaJu__8kfewHIWiw88/s1600-h/200px-Daoiz_o_Velarde.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5144225408261105474" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3zaMUHsW76F-Uwe4YVXuUSIWtsQiEQz7tiC-Gay73dT305ya3CETARG0srTL6SZFCI9n4XBDP5IyAmEDqRls1ZODSF8oRowTkkZcrACJBZvS078QIT-dHw65k9IaJu__8kfewHIWiw88/s320/200px-Daoiz_o_Velarde.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Pràcticament a les acaballes de la legislatura i a les portes d’unes noves eleccions es un plaer fer l’anàlisi de la tasca realitzada quan, malgrat les dificultats, el balanç de la feina feta resulta tant positiu com el que podem presentar els socialistes en aquest període de sessions.<br /><br />Malgrat les dificultats de comprimir en tant poc espai tantes coses procuraré ser sintètic i destacar-ne el que crec més important.<br /><br />Des de la vessant legislativa ha estat el període més productiu de tot el temps que portem de democràcia. Acabarem la propera setmana, amb un balanç aprovat de prop de quaranta noves lleis, la major part d’elles, amb un marcat caràcter social i que milloren la situació de les persones: la llei de dependència, la de la paritat i igualtat entre homes y dones, les millores civils en el matrimoni, les ajudes a la natalitat, les que promouen una millor atenció sanitària, les que milloren l’educació i la investigació i la dels treballadors autònoms, com les més destacades entre d’altres. Es tot un volum legislatiu que ja ha produït el seu efecte sobre la població de manera immediata i així ho han notat els pensionistes amb la recuperació del seu poder adquisitiu després de molts anys sense fer-ho, les persones dependents, els nous pares i mares de família, etc. I que tenen una projecció vers un futur cada cop millor per a molts i molts ciutadans.<br /><br />Ha estat també, malgrat les dificultats que això comporta, una legislatura on s’ha avançat i s’ha invertit com mai en la construcció de les noves infrastructures. Només per a citar les que ens afecten amb més proximitat: l’arribada de l’AVE al Camp de Tarragona, l’ampliació del tercer carril de l’autopista, les obres de desdoblament de l’antiga N-340, i la concreció de l’eix que comunicarà el Vendrell amb l’interior de la província per l’Alt Camp i la Conca de Barberà. No vull amagar que això comporta algunes molèsties, però que son les pròpies que ha de patir i pateix tothom qui vol fer obres per a millorar la seva casa. El que estem fent és millorar la casa de tots.<br /><br />Deixeu-me, per acabar, fer també balanç d’aquelles coses que s’han aconseguit en el nostre àmbit comarcal i que per la dependència exclusiva del govern de l’estat, m’ha tocat gestionar de manera més directa. S’ha acabat l’arranjament definitiu del passeig marítim de Coma-ruga a Sant Salvador, s’ha actuat sobre la reserva marítima del Grapissar, també hem aconseguit l’ajuda econòmica que permetrà finalitzar la restauració del monestir de Santa Oliva, hem desencallat el projecte de millora de l’accés a les andanes de l’Estació del Vendrell que es concretarà en molt poc temps, el municipi del Montmell contarà properament amb una planta de biomassa que ajudarà a mantenir el seu entorn natural amb el consegüent estalvi energètic, i hem pogut aconseguir el compromís pressupostari d’aquest any, perquè el municipi de Calafell pugui començar amb el projecte de millora del seu passeig marítim.<br /><br />Hem complert amb escreix en allò que ens havíem compromès però encara queda molta feina per fer. Amb l’aval de tot allò que hem realitzat ara ens tocarà demanar-vos el vostre suport perquè puguem afrontar el futur amb unes expectatives encara millors. De tots vosaltres dependrà que aquesta voluntat pugui concretar-se. Estic segur que el Baix Penedès hi contribuirà de manera clara en les properes eleccions.</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-78487219230639473752007-12-05T01:02:00.000-08:002008-12-09T23:36:07.935-08:00Les orelles d’ase potser caldria posar-les també a la premsa.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsB7OT4h35U9XcHYI4djwpkfkH2tMj4T6KkN0aNm-kamTC2NL1pYqXtcFkmtU-Skhtqx2lpXBNkIqrrxc1iKPV2dEAvt3nXmBEi9p695cUueT7wvW5I9-XO7EznvyfWBcJLXpTOjnBwAw/s1600-h/j0351011.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5140414760774074242" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsB7OT4h35U9XcHYI4djwpkfkH2tMj4T6KkN0aNm-kamTC2NL1pYqXtcFkmtU-Skhtqx2lpXBNkIqrrxc1iKPV2dEAvt3nXmBEi9p695cUueT7wvW5I9-XO7EznvyfWBcJLXpTOjnBwAw/s320/j0351011.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Aquests dies no s’ha parat, com va passar fa tres anys, de parlar dels resultats educatius obtinguts a Espanya i sobretot a Catalunya, a conseqüència de l’informe PISA i també de l’informe Bofill.<br /><br />La reacció inicial dels mitjans de comunicació ha estat la de provocar un escàndol quan van saber-se els primers resultats del PISA. Resultats parcials, fruit d’una filtració interessada a la revista “Cuadernos de Pedagogía” i que es sabia que no contemplaven totes les variables del estudi.<br /><br />Sembla que mai podrem parar aquesta tendència al sensacionalisme i que mai acabarem de saber el mal que fa a la societat. Però el cert és que tothom s’ha quedat amb frases titulars com les de: “Estem a la cua de tot!”, “España, el último de la clase!” o les immenses orelles de ruc que un diari com el Periòdico treia en portada.<br /><br />Sense adonar-se’n –o potser sí- els mitjans de comunicació han utilitzat un principi que no té res de pedagògic. El mateix que utilitzaven -i per desgràcia encara utilitzen alguns mestres- per provocar l’escarni i la riota en aquells alumnes que manifesten algunes dificultats pels resultats obtinguts, sense saber quines n’eren les causes i que avui, està més que demostrat, que no té efectes positius.<br /><br />No vull pas dir amb això que haguem de conformar-nos amb els resultats obtinguts. És cert que el nostre sistema educatiu té problemes i que són difícils de resoldre. És cert que hem de millorar els nostres resultats i que estem lluny d’arribar als llocs d’excel·lència que tenen els països capdavanters. Però penso que se n’ha fet un gra massa amb els primers anàlisis dels resultats inicials que, a més de ser parcials, no reflectien el conjunt de la realitat educativa.<br /><br />Quan s’han fet públiques totes les dades de l’informe PISA s’ha hagut de córrer a entonar un... no n’hi ha per tant! Per part d’un sector dels mateixos mitjans de comunicació que van iniciar l’escàndol. Però el mal ja està fet. Sempre, l’efecte de les rectificacions no és el mateix que el que tenen les primeres notícies, sobretot si aquestes són de caràcter sensacionalista. És un mal que hem de patir i en aquest sentit he volgut expressar la meva queixa.<br /><br />Encara que sigui per la llei de l’equilibri i per compensar el que es va dir en un primer moment també podrien destacar els mitjans de comunicació les declaracions del director de l’informe PISA, Andreas Schleicher que ha dit que les mesures educatives que ha endegat el govern en aquesta legislatura a Espanya coincideixen amb les dels millors sistemes educatius del món. O que amb les dades globals del informe es pot concloure que el sistema educatiu espanyol gaudeix de bastant bona salut, tenint en compte el fre que suposa l’històric retràs social, econòmic i cultural del país en relació a la resta de països rics de l’OCDE.<br /><br />Sé que amb això no hem pas de conformar-nos, que cal continuar en l’esforç que s’ha iniciat sense defallir, que els recursos no son suficients, que els resultats no son bons, que les ràtios d’alumnes per mestre son massa altes i tantes altres coses que podria dir. Però cal afrontar-les amb serenitat i constància perquè la desesperació no ens portarà a arreglar res i fins i tot pot produir-nos l’efecte contrari.</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-82716075545548818662007-11-21T11:56:00.000-08:002008-12-09T23:36:08.055-08:00Una fita aconseguida.<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBtKIfR51TyzsTemsxVIAgy6fm2XGcukmkFlrstPVkAnTBMc7OJSBpLRXz1TLe2A6gttlIRTG7EqqO4nRCM7JTK2VzC7JROs7aIpJAj63tCY8aJM9F3e7oncZJN0ikbCcgkrq6WYpxP4w/s1600-h/Andreu+Nin_Portada+diari+copia.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5135385410308706978" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBtKIfR51TyzsTemsxVIAgy6fm2XGcukmkFlrstPVkAnTBMc7OJSBpLRXz1TLe2A6gttlIRTG7EqqO4nRCM7JTK2VzC7JROs7aIpJAj63tCY8aJM9F3e7oncZJN0ikbCcgkrq6WYpxP4w/s320/Andreu+Nin_Portada+diari+copia.jpg" border="0" /></a> No sé si és políticament correcte parlar d’un mateix, per si de cas, jo he procurat en aquest llarg temps de contacte amb vosaltres, de no fer-ho massa. Però avui, amb major brevetat de la que és habitual, us vull parlar d’un fet que em plau en gran manera.<br /><br />La propera setmana es farà la presentació del llibre. EL JOVE ANDREU NIN. Un recull dels primers textos que el fundador del POUM va escriure en els primers anys de la seva joventut al setmanari Baix Penedès i que molts d’ells eren desconeguts.<br /><br />És un llibre que ve de lluny. Fa molts anys que vaig començar-hi a treballar i que, per aquestes complicacions que a vegades té el món editorial, ja començava a desesperar de veure’n la seva publicació.<br /><br />Ara, gràcies a la bona voluntat i l’interés que hi han posat els responsables de l’editorial “Llibres de Matrícula” veurà la llum i podrà romandre a disposició de tots aquells que vulguin conèixer una mica més la fecunda vida del prohom vendrellenc que –per sort- va recuperant la nostra memòria col.lectiva.<br /><br />Em sento satisfet personalment, no tant per la il.lusió -que també me’n fa- de poder veure el fruit d’una tasca feta, sino perquè era un deute pendent que tenia amb dues persones estimades, que en coneixien la seva existència embrionària, però que la seva desaparició no els permeterà veure’n el naixement. Em refereixo a en Victor Alba,que va escriure’n el proleg i a en Joan Raventós, que mai va cansar-se d’animar-me en la feina de recerca que havia començat. Sigui doncs també aquest proper acte de presentació del llibre, un homenatge per a ells.<br /><br />Diuen que escriure un llibre es –una mica- perpetuar-se en la memòria. Us puc ben assegurar que no ha estat pas aquesta la meva intenció. El que si pretenc, amb la seva publicació, es ajudar a perpetuar la d’un home, que va fer de la seva vida una constant en la lluita per aconseguir una societat més justa i que va afrontar el seu assasinat, amb la valentia i resistència d’aquell que sap que el seu silenci el portarà a la mort, però que el seu sacrifici significarà la salvació per a molts dels seus companys. Així va passar i així era Andreu Nin. </div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-54843699909860721152007-11-15T01:17:00.000-08:002008-12-09T23:36:08.247-08:00Sota, cavall i... Rei.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNrn9Qkf4MlJS8z6d-IaLBkq8_ULlf_t1fd3P-1g72rSgLZy3Ux8VymZ7sdtqMxsxkv_2eTUE-pLZfEKceoJZ70QEUtmu7D-Lt2Ygvt1dOUKIydj5s43F2EUR2DhmUpOMxqyPyXVpJAR8/s1600-h/rey30.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5132994470734500498" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNrn9Qkf4MlJS8z6d-IaLBkq8_ULlf_t1fd3P-1g72rSgLZy3Ux8VymZ7sdtqMxsxkv_2eTUE-pLZfEKceoJZ70QEUtmu7D-Lt2Ygvt1dOUKIydj5s43F2EUR2DhmUpOMxqyPyXVpJAR8/s320/rey30.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Com sempre ha cantat en Jaume Arnella: el dimoni juga a cartes. Ho fa amb una baralla espanyola, la més monàrquica de totes les que es fan servir per als diversos jocs on s’utilitzen les cartes.<br /><br />Sembla que darrerament “pinten bastos” per a la monarquia espanyola. Si més no aquests darrers dies n’han sortit de tots els pals.<br /><br />Començava a ser noticia amb la portada del “Jueves” sobre la parella principesca i la crema de fotografies reials per part d’alguns independentistes radicals. Des de llavors no ha parat de ser-ho per una o altra cosa. Es va filtrar la discussió amb la presidenta de la comunitat de Madrid sobre el tractament que es mereixia el cridaner de la COPE, Losantos. Va arribar el controvertit viatge dels reis a les ciutats de Ceuta i Melilla i el calentament de relacions entre Espanya i el Marroc. La culminació d’aquests incidents sembla trobar-se –si el futur no ens prepara cap altra sorpresa- amb el: “¿Porqué no te callas?” que va dirigir-li a Chávez a la cimera iberoamericana de Xile. Ha continuat amb la sentència del jutge als redactors de la revista “El Jueves” i els 3000 euros que hauran de pagar per les “injúries” al Príncep. Acabant –de moment- amb la separació d’en Marichalar i la princesa Elena.<br /><br />Ningú podrà negar que, per molt que busquéssim a les hemeroteques, trobaríem un seguit de fets que, durant tant dies, hagin estat portada en els diaris del país i fins i tot d’altres contrades més llunyanes.<br /><br />¿On ha anat a parar l’època de tranquil·la supervivència monàrquica, on només es discutia pel contingut de les fotografies de sobretaula, que el Rei tenia posades en els seu tradicional missatge de les festes nadalenques? Ha desaparegut.<br /><br />Al fer balanç de tot això –a mi em costa creure que es fruit de la casualitat o de la fatalitat, com millor creieu- no deixa de quedar clar que s’ha revitalitzat una institució que teníem mig esmorteïda. Seguint la màxima daliniana de que el que val és que parlin de mi, encara que sigui per parlar-ne malament, els estrategs de la casa reial estan aconseguint el seu propòsit.<br /><br />Si els silencis i la manca de comunicació entre la parella és la causa fonamental de les separacions. El risc de divorci entre la societat espanyola i la monarquia estava també amb l’atonia comunicativa que darrerament havia aconseguit aquesta. Només eren portada, les seves vacances mallorquines i els comentats missatges nadalencs.<br /><br />Només cal observar el fervor popular dels anglesos per la seva monarquia que, sempre per una raó o altra ha mantingut una quota constant en les portades dels diaris. Li podran caure més o menys crítiques populars, però que ningú els hi toqui la reina, perquè és la seva!<br /><br />Si amb el rei i la família reial es fessin els mateixos estudis demoscòpics que es fan amb els polítics, estic segur que els índex de popularitat i de valoració dels mateixos s’haurà disparat de manera espectacular. </div><div align="justify"><br />Hi haurà qui no ho vegi així, però jo crec que aquest conjunt de successos no han fet altra cosa que acostar la monarquia a la població, en un moment on el seu distanciament començava a preocupar fins i tot al propi rei. Sembla que s’ha cansat de sentir-se, només una fotografia que roman penjada a les parets dels edificis i els despatxos oficials de l’Estat.</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-78250055371134861872007-11-09T02:54:00.000-08:002008-12-09T23:36:08.376-08:00L'altra església<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7tTauCZYVvM4ekh2Lyeh0w2Ct4WGmnuTjsp99mZvaiYPYPKH5Jupr8F1rsYoyRiQSMNcTei0Lb9bsQFVJJ7MeHMxoSlQDrxqkN7VE430Mb9Fd_zdYwuQiY-rszXRkeXEVXQRUOuDwIY8/s1600-h/entrevias.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5130802080727215778" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7tTauCZYVvM4ekh2Lyeh0w2Ct4WGmnuTjsp99mZvaiYPYPKH5Jupr8F1rsYoyRiQSMNcTei0Lb9bsQFVJJ7MeHMxoSlQDrxqkN7VE430Mb9Fd_zdYwuQiY-rszXRkeXEVXQRUOuDwIY8/s320/entrevias.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Em crec amb el deure de parlar avui amb molt de respecte de l’Església. No de l’Església oficial, ni de la jerarquia que la sustenta, que en més d’una ocasió he qualificat el seu paper, davant de la societat, de lamentable, sinó d’una latra església que no te res a veure amb aquesta.</div><br /><div align="justify"><br />Deia en els meus primers articles, que la meva estada a Madrid m’havia fet adonar-me que existien dues realitats molt diverses a la capital d’Espanya: també hi ha maneres d’entendre el cristianisme, o d’entendre la religió, que tampoc tenen res a veure.<br /><br />Aquests dies s’ha publicat als diaris que l’arquebisbe Rouco Varela ha hagut de cedir a la pressió de la societat civil i claudicar de la seva intenció de tancar el que aquí es coneix ja amb el nom d’església roja d’Entrevias.<br /><br />Al barri d’Entrevías, un dels més degradats de la perifèria madrilenya, hi ha la parròquia de San Carlos Borromeo, que té com a rector el capellà Enrique Castro. Aquesta església s’ha caracteritzat, els darrers trenta anys, per la seva lluita contra l’exclusió social, acollint com a fidels seus, drogoaddictes, expresos, sense papers i també un conjunt de fidels que són un clar exponent de la societat que conforma el barri.<br /><br />Els capellans d’aquesta parròquia l’han convertit en un lloc d’empara i acollida, seguint les directrius que marcava el Concili Vaticà II. És, segons ells, l’església dels pobres, una església on els marginats no estan fora si no a dintre. Han convertit la seva església en un lloc on hi cap tothom.<br /><br />Aquesta visió que han demostrat del seguiment de l’Evangeli no va agradar gens a la jerarquia madrilenya, encapçalada per Rouco Varela. Amb l’excusa que celebraven missa de manera no oficial, havien comès el pecat de repartir la comunió amb galetes, en lloc de fer-ho amb hòsties oficials, i també que el celebrant no portava cap mena d’hàbit, l’arquebisbe va iniciar els tràmits per tancar la parròquia, evitar-hi el culte i convertir-la en una instal·lació de Càritas Madrid. Tanmateix per la actitud d’oposició a aquesta mesura que van mostrar els capellans que la regien es va promoure el procés de la seva suspensió “ad divinis”. Dit d’altra manera, es promovia la seva destitució com a sacerdots i llur capacitat de celebrar els sagraments.<br /><br />Per sort, les batalles no les guanyen sempre els poderosos. El sacerdot Enrique Castro va plantar cara a l’arquebisbe i malgrat el que aquest havia anunciat, la seva església no va tancar les portes. Els seus feligresos havien decidit seguir i ell els donava suport ja que l’arquebisbe pretenia retirar-los l’únic que tenien com a fidels.<br /><br />La valentia del capellà va torbar ràpidament el suport dels seus fidels. A més dels habituals de la parròquia, els exclosos per la societat, van començar a donar-hi suport i a solidaritzar-se amb la seva actitud, destacats membres de la societat vicil madrilenya i també la del teòleg de l’alliberament Leonardo Boff.<br />Ha estat aquest suport de la societat civil de Madrid i d’altres llocs la que ha fet que l’arquebisbe de la capital d’Espanya es repensés la seva posició i que en lloc de tancar l’església la convertís en un centre pastoral, però mantenint totes les seves atribucions i permetent als seus capellans de continuar celebrant els sagraments.<br /><br />Aquesta ha estat una batalla guanyada als poderosos, tant de bo acabin guanyant-ne la guerra.</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-64198681340105225112007-10-31T04:18:00.000-07:002008-12-09T23:36:08.519-08:00A la fi, la sentència del 11 M.<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXUf7A92iRBMAbXSSWZs2RSfolMAnqBt0I0P_MVEHBruhm5FKJ2p2KtS4nE7AKsAqU5a-ACLc_DjVPCCHesugYH83JvwyR3EFdvYEj6Uit9oARMkhnPsC1VxAxoTJxi62cAQYk2QIgAGU/s1600-h/clip_image002.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5127458930022944642" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXUf7A92iRBMAbXSSWZs2RSfolMAnqBt0I0P_MVEHBruhm5FKJ2p2KtS4nE7AKsAqU5a-ACLc_DjVPCCHesugYH83JvwyR3EFdvYEj6Uit9oARMkhnPsC1VxAxoTJxi62cAQYk2QIgAGU/s320/clip_image002.jpg" border="0" /></a> L’atemptat del 11 M, haurà planat durant tota la legislatura d’una o altra manera, primer les conseqüències directes del propi atemptat, després la tasca de la comissió d’investigació parlamentaria, posteriorment els –quasi cinc mesos- de sessions del judici i ara, a les acaballes de la legislatura la sentència.<br /><br />Una sentència llarga, amb prop de set cents folis, on queden clares moltes de les coses que la –quasi totalitat dels espanyols, excepte alguns dirigents del Partit Popular i el mitjans de comunicació que li donen suport- es pot dir que sabíem.<br /><br />De manera sintètica, es sentència que els autors materials dels fets van ser Jamal Zugan i els suïcides de Leganés, que no hi ha cap vinculació de l’atemptat amb ETA i també de manera destacada estableix la identificació i indemnització de les víctimes. En la sentència no es diu altra cosa.<br /><br />Malgrat les excuses que ara pugui posar el Partit Popular, també es l’hora de preguntar-se amb quina intenció, l’anterior president Aznar, va manifestar el 29 de novembre del 2004 que: “els autors intel·lectuals dels atemptats y els encarregats de llur planificació no s’amaguen en muntanyes llunyanes ni en remots deserts”. L’explicació es avui més clara que mai. No hi havia altra intenció, en el seu pensament, que la de continuar mantenint la mentida que el seu govern –amb ell al capdavant i amb Acebes i Zaplana seguint-lo- havia preparat, des de el mateix moment en que es va cometre l’atemptat.<br /><br />Jo no crec que fos una manifestació poc pensada, si no la continuïtat d’una estratègia per continuar mantenint l’engany i que van planificar conjuntament amb periodistes com Pedro J. Ramírez d’”El Mundo” i a la que es van apuntar ràpidament els tele predicadors de la COPE. Ara amb la perspectiva del temps tot pot veure’s més clar. Només cal seguir les hemeroteques per recordar les afirmacions que feien, coordinadament amb aquests mitjans de comunicació, personatges com Zaplana, Acebes, Ignacio del Burgo o el mateix Astarloa. Ara faran mans i mànigues per no recordar-ho, però qui ho vulgui fer sempre podrà recórrer a la tinta impresa que per sort no es gens fàcil d’esborrar.<br /><br />La coincidència en el temps de la sentència amb el final d’aquesta legislatura, sembla feta exprés i només cal atribuir-la als afanys per entorpir i endarrerir les actuacions que s’han anat desenvolupant sobre els fets del 11 M per part dels que, en els paràgrafs anteriors acabo d’esmentar. Amb el pecat comès, s’emportaran la penitència.<br /><br />La sentència, però, es també un punt final per tots aquells i aquelles que més ho necessitaven. Les víctimes i els seus familiars. Elles esperen d’aquesta sentència, a més de la depuració de responsabilitats i del reconeixement de les seves justes indemnitzacions, el retorn a la normalitat, la fi del que ha estat un espectacle mediàtic, l’acomiadament del seu dol, la reconstrucció de la seva vida i, en definitiva: que els serveixi per a començar a mirar el futur. Son elles les que més ho mereixen i tots nosaltres els hi hem d’afavorir.<br /></div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-82897656738690514872007-10-29T04:32:00.001-07:002007-10-29T04:32:59.619-07:00Pressupostos 2008. Més inversió per Catalunya.<div align="justify">Aquesta setmana els últims pressupostos d’aquesta legislatura han passat l’entrebanc que els podia paralitzar al Congrés dels Diputats. Cap de les esmenes a la totalitat que presentaven els grups del Partit Popular, Esquerra Republicana, Convergència i Unió, Izquierda Unida i altres petits partits del grup mixt han prosperat. El vot en contra a dites esmenes a més del grup socialista ha contat amb el suport del PNV, el BNG, la Chunta, un parell de diputats del grup mixt i també amb l’abstenció d’Inciativa per Cataluña-Verds.<br />Malgrat no tenir majoria, tots els pressupostos d’aquesta legislatura han pogut tirar endavant amb uns o altres suports cada any i, per tant, el darrer entrebanc ha estat superat amb èxit.<br /><br />Era més que previsible l’esmena a la totalitat per part del Partit Popular, ha estat sempre així en cadascun dels anys d’aquesta legislatura, però és més difícil d’explicar les que han presentat Convergència i Unió i Esquerra Republicana. Precisament, en uns pressupostos on la inversió que es dedica a Catalunya és la més gran de tota la història de la democràcia y que a més s’ha negociat de comú acord amb els representants econòmics de la Generalitat de Catalunya. Costa d’entendre, si no es en clau de proximitat de les eleccions generals. Altra argument perd tota validesa ja que de prosperar l’esmena a la totalitat, a finals de legislatura, no volia dir altra cosa que treballar amb el pressupost del 2007 que representava un nivell d’inversió molt menor pera Catalunya i a més amb la contradicció flagrant que els pressupostos del 2007 van contar amb el suport d’ambdues forces polítiques.<br /><br />Malgrat tot, el que es important pels ciutadans és que aquests pressupostos tiraran endavant i si s’aconsegueix un alt nivell d’execució el proper any Catalunya començarà a recuperar-se del dèficit estructural en les seves infrastructures que tants problemes ens ha causat darrerament i que per desgràcia encara estem patint i que ben segur tothom coneix.<br /><br />No vull pas amb això justificar-me davant de la greu situació que viu Catalunya amb el col·lapse de les rodalies i que tants i tants problemes ha portat als nostres ciutadans, y sobretot a aquells que necessiten d’aquest transport, per una cosa que els es tant fonamental, com es l’accés a la feina. Qualsevol justificació pot sonar a sorneguera amb tot el que ha estat passant i no seré pas jo qui la busqui. És cert que les coses no s’han fet tal com havien de fer-se i s’hauran de depurar responsabilitats a aquells que la tinguin, que jo estic convençut que n’hi ha de tècniques i si cal també n’hi haurà d’haver de polítiques.<br /><br />Encara que aquesta ara no sigui la prioritat, la de l’arribada de l’AVE a Barcelona i jo pugui creure que es posi per davant la seguretat i el restabliment de la circulació de rodalies, no es pot estar enviant missatges a la ciutadania on tot sembla que ha girat al voltant d’una data d’inauguració i que les presses per aconseguir-ho son les que han provocat aquest desgavell. Ben segur això no sigui cert però, de la manera que s’ha portat aquesta crisi des de els responsables del Ministeri de Foment no ha donat pas aquesta impressió i amb tota probabilitat en pagarem les conseqüències.<br />Malgrat que sembli ser políticament incorrecte reconèixer els errors i menys escriure sobre ells, crec que els ciutadans de Catalunya es mereixen la nostra disculpa i no ens fa cap bé mirar cap una altra banda quan passa el que està passant. Hi ha hagut errades i a més de reconèixer-les, el cal es corregir-les i jo crec que ho farem així, perquè entre altres coses avui hem aprovat uns pressupostos que ho faran possible i en aquest sentit espero que sigui la propera compareixença del President Zapatero, amb ell tinc plena confiança. </div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-66587916638612100122007-10-18T02:47:00.000-07:002008-12-09T23:36:08.628-08:00Cal la memòria per a explicar la història.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEHDWIQ9s8n1LCItF5QDVRFvVDUiiz2G9NmSwK0ffZCkBzkZ5_pJlhvIVufx3LDasvz_kAhgeiV2mGSJGFnUH-yK-Uy2LVMSLzUqPkRTIcYBiR20OJioYE2JN8thZVXI738Y6VeWt768o/s1600-h/0000007931.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5122611600888533938" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEHDWIQ9s8n1LCItF5QDVRFvVDUiiz2G9NmSwK0ffZCkBzkZ5_pJlhvIVufx3LDasvz_kAhgeiV2mGSJGFnUH-yK-Uy2LVMSLzUqPkRTIcYBiR20OJioYE2JN8thZVXI738Y6VeWt768o/s320/0000007931.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Ahir la comissió constitucional va aprovar, de manera definitiva i per traslladar al plenari, el projecte de llei que els mitjans de comunicació han mal anomenat “llei de la memòria històrica” i que si un es cenyeix al seu títol original, s’adonarà que no te massa que veure amb el que s’ha volgut transmetre amb aquesta reducció. El projecte de llei ho es perquè es reconeguin i ampliïn drets i s’estableixin mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil o la dictadura. </div><div align="justify"><br />Aquesta simplificació del seu nom ha portat a un fals debat, propiciat fonamentalment pel Partit Popular, en presentar aquesta llei com un intent de remoure les cendres del passat i de ressuscitar enfrontaments que ja es creien superats. I en cap dels diferents apartats del projecte de llei, si un el llegeix a consciència, es pot trobar un argument que pugi demostrar aquesta intencionalitat.<br /><br />Una cosa es recuperar els fets històrics - feina que han de fer els historiadors i no els polítics- i es cert que aquí hi ha també un fals debat provocat per aquells que es dediquen a revisar els fets històrics basant-se amb interpretacions subjectives i molts cops gens contrastades amb documentació, que pretenen “canviar” la història. Però aquest seria un altre debat al que ara no em vull referir.<br /><br />La memòria és una facultat individual que tots i cadascun de nosaltres tenim, i en cap moment podem parlar de memòria col·lectiva, per la senzilla raó de que ningú pot recordar el que va passar fora de l’àmbit de la seva pròpia experiència. Una cosa es conèixer el passat –el que ens ha de facilitar la història- i altra cosa es recordar-lo –això només podem fer-ho a partir de la nostra i única experiència personal.<br /><br />Dic això per centrar el tema en el contingut real de la llei que pretén universalitzar aquest dret individual a totes i cadascuna de les persones que van patir persecució o violència durant la guerra civil o la dictadura. Sense exclusions.<br /><br />El que ha passat es que la història –i no la memòria- del nostre passat no ha tractat de la mateixa manera als que van patir aquesta persecució i violència. Us en posaré un exemple prou clar i de rabiosa actualitat –perquè ningú pugui acusar-me de que remoc només el passat. Suposo que tots sabeu que aquests dies el Vaticà prepara la beatificació d’un gran nombre re religiosos que van morir durant la guerra civil. Doncs si un mira la llarga llista d’aquests religiosos morts durant la guerra no ni ha cap dels molts religiosos que van morir al País Basc en mans dels franquistes. Algú pot creure’s que entre la llista dels, mes de setanta capellans bascos, que van morir no ni havia cap que tingués els mateixos drets o més que alguns dels de la llarga llista que seran beatificats? Creieu que els familiars i descendents d’aquests capellans que siguin creients es poden sentir tractats amb justícia? Ben segur que no.<br /><br />Doncs això es el que pretén aquesta llei fer un reconeixement públic a “tots” aquells que van partir la injustícia generada per la violència d’una gerra i molts anys de dictadura. I aquí cal recordar que les víctimes de la violència no van ser-ho només els perseguits, represaliats o condemnats injustament, sinó que també ho van ser els seus familiars i descendents i aquests són els que avui reclamen amb justícia aquest dret del reconeixement públic, de la memòria de la seva pròpia existència, del seu honor i de la seva pròpia dignitat. I això vol fer-ho sense exclusions però també sense oblidar a ningú. Això es el que pretén la llei i no altra cosa.</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-4260988540928119382007-10-13T04:05:00.000-07:002008-12-09T23:36:09.004-08:00La manipulació del tercer poder.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkeOquMygiOZkFkJxlqR1sAAuc2RIJjLgdRCPie-q9tFK4WAmmFVYuDTuDuKqp25BhZ7F4Cs5u5WvWvTttBLUPXDQs1i_e92rtX4yRlXWx7I4ms8-FPNvs57gm8abZijTcHcWQ6S6R5NA/s1600-h/250px-Montesquieu_2.png"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5120776636240860066" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkeOquMygiOZkFkJxlqR1sAAuc2RIJjLgdRCPie-q9tFK4WAmmFVYuDTuDuKqp25BhZ7F4Cs5u5WvWvTttBLUPXDQs1i_e92rtX4yRlXWx7I4ms8-FPNvs57gm8abZijTcHcWQ6S6R5NA/s320/250px-Montesquieu_2.png" border="0" /></a><br /><div align="justify">Si Montesquieu aixequés el cap de la seva tomba per veure les trifulgues a les que el Partit Popular ha sotmès el funcionament del Tribunal Constitucional ben segur que s’hauria replantejat en la seva obra “De l'esprit des lois” la, tan cèlebre, divisió de poders de l’Estat i la seva funció d’equilibri.</div><br /><div align="justify"><br />El que està vivint el Tribunal Constitucional davant dels recursos constants presentats pel Partit Popular comença a ser un culebrot sense fi previsible. De tots aquests, el que més enrenou ha portat ha estat el que afecta a la composició del propi tribunal, intentant frenar la seva renovació, fet que provocaria la pèrdua de la majoria conservadora que tenen els seus membres. El que es un fet és que al desembre haurien de ser substituïts de llur mandat la Presidenta de la Sala, Emilia Casas (magistrada progressista) i altres tres magistrats ce caire conservador i això no interessa al Partit Popular ja que dita renovació els fa perillar el domini majoritàriament conservador del tribunal.</div><br /><div align="justify"><br />Seguint amb la teoria de la divisió de poders hi ha un fet incontestable: el Partit Popular va perdre les eleccions i la possibilitat de controlar l’executiu que va passar de manera absolutament democràtica a mans dels socialistes i també s’ha quedat sol fent oposició al Congrés, el que li ha pres tota possibilitat d’influir en el segon poder que podria fer-ho de manera democràtica, que és en el legislatiu, i davant d’aquest panorama no ha trobat altra sortida que la de intentar la seva influència en el poder judicial i en els organismes que tenen la seva màxima representació; el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial, però amb aquesta actitud constantment intervencionista i manipuladora del tercer poder perverteixen la seva essència de neutralitat, traslladant el debat polític i partidista allà on per definició no hauria d’existir.</div><br /><div align="justify"><br />Ells saben de la seva importància i de que la seva última oportunitat la representen el recursos presentats contra les iniciatives més importants que ha pres el govern socialista, la de la llei d’igualtat de gènere, la del matrimoni entre persones del mateix sexe o la que, a més de ser aprovada pel Parlament de Catalunya i pel Congrés dels Diputats, ha estat refrendada majoritàriament pel poble de Catalunya com és el propi Estatut. Contra totes aquestes lleis han presentat recurs al tribunal i fan mans i mànigues per aconseguir frenar amb una clara posició de filibusterisme polític allò que van perdre clarament allà on havien d’intentar guanyar-ho.</div><br /><div align="justify"><br />No tot s’hi val, malgrat que els del Partit Popular creguin el contrari. Deixeu-me tornar a citar a Montesquieu, que malgrat la seva teoria de la divisió de poders ja va preveure que les coses no serien tan senzilles quan deia: “Una cosa no es justa pel fet de ser llei. Ha de ser llei perquè es justa” o quan sense conèixer la praxis política del Partit Popular ja ve ser capaç de preveure que. “No existeix tirania pitjor que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i amb aparença de que es justa”. Estic segur que si tan agut pensador podes votar en aquestes properes eleccions generals, segur que no ho faria a favor del Partit Popular.</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-49869969072997162842007-10-02T08:41:00.000-07:002008-12-09T23:36:09.187-08:00El fenomen de l’espiral.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixF88sgkbMFaXUYHQkmf_7S-U0rkOde2WZlQXYZr4S2tYlmMbMXmB_YGAONj7AbcYhMFf0nVW7xipf3cv50ANQOjrVZc6MGyaDZ-mElxpRVTD6iVQkYHIkL5AmAW4VM1RAARnE0hBVW08/s1600-h/200px-NautilusCutawayLogarithmicSpiral.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5116825300688278418" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 237px; CURSOR: hand; HEIGHT: 175px; TEXT-ALIGN: center" height="191" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixF88sgkbMFaXUYHQkmf_7S-U0rkOde2WZlQXYZr4S2tYlmMbMXmB_YGAONj7AbcYhMFf0nVW7xipf3cv50ANQOjrVZc6MGyaDZ-mElxpRVTD6iVQkYHIkL5AmAW4VM1RAARnE0hBVW08/s320/200px-NautilusCutawayLogarithmicSpiral.jpg" width="248" border="0" /></a><br /><div align="justify">No pot aïllar-se tot aquest enrenou creat per la crema de retrats del rei, la ressorgida guerra de les senyeres o la demanda de la consulta sobre l’autodeterminació feta per Ibarretxe de la situació –de fet- de campanya electoral per a les properes eleccions generals. Aquest és un fet que tots coneixem. Hi ha qui diu que un cop passades les eleccions tot tornarà al seu lloc i no se’n tornarà a parlar fins que s’acosti una altra campanya però el creixement espiral que manifesten aquests fets poden sobrepassar el que serien les estratègies de campanya i que després haguem de lamentar.<br /><br />El dibuix d’una espiral es fonamenta en el principi de la primacia de la força centrífuga sobre la centrípeta i per això es desdibuixa el cercle i es converteix en una línia sense fi que cada cop s’allunya més de les posicions de centralitat, però ho fa d’una manera progressiva i equilibrada. Clars símptomes d’aquest creixement en espiral són: el fet de que avui tothom o, mes ben dit, quasi be tothom, veu amb bons ull el procés de descentralització o el de l’augment de l’autonomia, que serien els vectors de forca centrífuga bàsics d’aquest creixement i que han progressat de manera substancial des de la implantació de la democràcia –negar-ho seria una absurd- però, també es cert que hi ha fenòmens com poden ser l’equilibri territorial o la cohesió, que hom pot considerar com els vectors fonamentals de la força centrípeta, que també han de desenvolupar-se perquè no es produeixi el trencament d’aquesta situació d’equilibri. I aquest creixement en espiral ha de fer-se a partir d’un punt central que en el cas que ens afecta es va decidir per acord clarament majoritari al votar la Constitució que fos el de la configuració d’una monarquia parlamentaria amb el paper de centralitat de la corona sense qüestionar –en aquell moment- la institució monàrquica vers la republicana. I el cert és que no ens podem queixar de com ens ha anat a tots aquest creixement en espiral.<br /><br />Ara sembla que, per una part amb la sortida de to –al meu entendre, i sembla que també al d’algun dirigent del PNV, inoportuna més que inadequada- del senyor Ibarretxe o amb la lluita per la imposició de la bandera espanyola allà on se la respecta però no se l’estima –perquè es un absurd pretendre imposar els sentiments- o tanmateix, qüestionant el paper de la monarquia amb procediments que son detestables des de el punt de vista pràctic i que no fan altra cosa que provocar les reaccions fora de to, tant a alguns sectors de la magistratura, com als sectors més reaccionaris de la societat espanyola –llegeixis COPE i els seus acòlits, que s’han apuntat al mateix carro que els que incineren retrats per qüestionar al Rei Joan Carles al qui li tenen jurada- sembla que estem desdibuixant aquesta espiral que hem anat construint de mica en mica des de la desaparició de la dictadura. Si estirem cap fora més del que pot aguantar la força centrípeta o aquesta última no deixa créixer i anul·la la tendència a descentralitzar i a més qüestionem i volem canviar el centre on hem anat dibuixant l’espiral, correm el risc de que tot se’ns converteixi en un gargot sense forma que acabi per desfigurar tota la feina feta durant tant de temps.<br /><br />Em sorprenc a mi mateix en veure com, jo que em considero un home de lletres, hagi acabat parlant tant de geometria... procuraré no tornar a abusar d’aquesta matèria. Us ho prometo!</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-19426501670566674752007-10-02T08:39:00.000-07:002008-12-09T23:36:09.360-08:00Benvinguda a una nova veu progressista.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbBA6MljWC6fjFDduXeyfpN5szmAZAnmY4uMdFW2nIueYJiL4YsF1w6l7AAPLmhPi0P6vKOyS9_92ZilFvIEA3vCVpQguJQejnG1K1tMIH1ehmcYWucxk-QpB2GMjd116vQ0WjRGeZ3fk/s1600-h/1190773847482publico_1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5116823483917112194" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbBA6MljWC6fjFDduXeyfpN5szmAZAnmY4uMdFW2nIueYJiL4YsF1w6l7AAPLmhPi0P6vKOyS9_92ZilFvIEA3vCVpQguJQejnG1K1tMIH1ehmcYWucxk-QpB2GMjd116vQ0WjRGeZ3fk/s320/1190773847482publico_1.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Sempre es bona la incorporació en el món mediàtic d’una nova veu. Aquest passat dimecres va sortir al carrer el nou diari “Público” i el cert és que ha superat les expectatives que s’havien creat abans del seu naixement. Però, encara ho és més, poder torbar pels carrers de Madrid –malgrat que el diari és de tirada per tot l’estat, a més de comptar amb edicions específiques també per a Catalunya i Andalusia- un diari que ajudi a refer l’equilibri entre la premsa descaradament dretana que semblava monopolitzar la informació de la capital de l’estat a excepció feta de “El País”. Dit en termes futbolístics, tal com ho fa el periodista Enric Sopena, hem passat del tres a un favorable als seguidors del Partit Popular a un tres a dos que posa les coses del mon periodístic i mediàtic una mica més ajustades a la realitat.<br /><br />La editora del diari, Mediapro ha volgut definir-lo com un diari progressista, d’esquerres i popular que vol manifestar-se amb una forma jove i moderna d’entendre la informació. Tant de bo el seu anunciat es converteixi en una realitat continuada que es trobava a faltar des de el món de l’esquerra. No n’hi ha prou –ben segur- amb l’anàlisi del seu primer número, però el cert és que tot sembla apuntar a que les coses poden anar per aquest camí.<br /><br />Ens ha sorprès de manera grata amb el seu preu ja que el cost és el de la meitat de la dels altres diaris. Encara que només fos una mesura de caràcter promocional ens sembla que marca la pauta i la diferència -en un món on ens hem acostumat a que tot s’apuji- que un diari pugui valer la meitat del que valen els altres que tenen les mateixes característiques. També, i volent mirar més enllà de les mesures de promoció del nou diari les sis pel·lícules que regalarà sense cost suplementari en els sis primers números han estat seleccionades amb tot el criteri de qui vol oferir una visió progressista i d’esquerres actual i seria difícil trobar una llista de films tan encertat com aquesta: “Los lunes al sol”, “Farenheit 9/11”, “María llena eres de gracia”, “Camino a Guantánamo”, “Paradise Now”y ”Goodbye Lennin”.<br /><br />Una altra característica a destacar es la de la joventut de l’equip que dirigeix Ignacio Escolar. Algú hi ha volgut veure raons econòmiques –ja que els sous dels periodistes consagrats son molt més alts que els del jove valors- però, jo crec que ha estat una aposta estratègica que calia fer i més en aquest mon on la perpetuïtat de les velles patums del periodisme han estat sempre un fre per la sortida dels nous valors que –ben segur- existeixen en aquest món.<br /><br />És cert també que no hem pas d’ignorar que aquest serà un diari que entra clarament amb competència amb el que fins ara mantenia una mena de monopoli del “progressisme madrileny” però jo crec que aquesta competència no farà altra cosa que estimular-los als dos i fer que procurin cada cop treure un millor producte periodístic i així hi guanyarem els lectors.<br /><br />Sia dons benvingut el “Público” i tota la sort del món perquè ens puguem trobar cada als quioscs un diari progressista, d’esquerres i popular!</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-85488462611710526762007-09-19T09:51:00.000-07:002007-09-19T09:58:19.299-07:00La concreció d’una política social.<div align="justify">Malgrat els que, des de l’oposició política, clamen al cel per les mesures que el govern està prenent en política social, acusant-lo, per una banda de fer electoralisme i per altra –incomprensiblement- dient-li que no es moment per aplicar aquest tipus de mesures donades la situació econòmica que es produeix a l’exterior. El cert és que ha arribat el moment de fer-les efectives i això és el que realment els sap greu.<br /><br />Fer-les efectives és el que realment interessa a la gent. Veure com allò que es promet es va concretant. I poc li preocupen les acusacions d’electoralisme quan la mesura es concreta en fets. Es podria acusar d’electoralisme als que prometen allò que no concreten com va fer abastament el Partit Popular, però aquestes son figues d’un altre paner que ara no cal tornar a recordar.<br /><br />El cert és que als joves i als no tant joves que tenen rentes més baixes i que necessiten viure de lloguer, es veuran afavorits a partir del proper primer de gener, d’unes ajudes que els hi aniran molt bé. Als joves, per l’ajuda directa que els hi facilitarà el govern de 210 euros al mes, durant quatre anys, per ajudar a pagar el cost del lloguer de l´habitatge, a mes de les facilitats per afrontar el pagament de l’aval en el contracte de lloguer. A tots els altres que tinguin ingressos inferiors als vint-i-quatre mil euros anuals, el pagament del lloguer de l’habitatge, els podrà desgravar de la mateixa manera que ho està fent el de la seva compra o del pagament de la hipoteca dels que tenen un habitatge en propietat. Mesura que ja s’aplicava en els anteriors governs socialistes i que curiosament va suprimir el Partit Popular quan ve tenir la responsabilitat de governar.<br /><br />És per tant el moment de concretar les mesures polítiques que es van prometre. I si es poden concretar, que a ningú li quedi cap dubte, és perquè s’ha portat una excel·lent política econòmica que ho permet. Perquè a ningú s’escapa que si s’està tirant endavant la llei de dependència, si s’han augmentat com mai les pensions més baixes, si es generalitza una ajuda de dos mil cinc-cents euros per a fill nascut, amb la intenció de fomentar la natalitat, o si és planteja la possibilitat de generalitzar l’atenció i l’assistència del dentista a tots els infants i joves és perquè s’ha tingut la previsió de poder comptar amb els diners suficients per a fer-ho i d’aplicar les prioritats allà on son més necessàries. Això no és prometre que es farà política social: això es fer-la. AIxò és el que vol la immensa majoria de la nostra població.</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-17661702448092314982007-09-05T23:36:00.000-07:002007-09-05T23:41:16.424-07:00Sant tornem-hi.<div align="justify">Aquest passat dimarts ja hem tingut el primer plenari post vacacional, encara que era un ple extraordinari, ha servit ja per a posar oli i engreixar la màquina pel darrer tram d’aquesta legislatura.<br /><br />L’ambient parlamentari tenia aquest regust ambivalent del gaudi del retrobament de companys d’escola que han acabat vacances i que no tenen altra feina que la d’explicar-se com els hi ha anat l’estiu però, en canvi, el que no es respirava gens era l’ambient d’inici de curs, ans tot el contrari; tothom tenia clar que el que ara encarem és ja el final de curs, dit en termes de curs escolar: semblava més l’inici del darrer trimestre que no pas el del primer. I com no podia ser d’altra manera, relluïa ja per tot arreu la sensació d’estar posats de ple amb la pre campanya electoral.<br /><br />De fet, ha estat curiós constatar en viu i en directe les inquietuds per la successió a les files del Partit Popular que, digui el que digui el senyor Rajoy, durant aquest estiu li han crescut els nans a casa seva de manera espectacular. Us ho diu algú que ha quedat astorat en sentir com la portaveu d’aquest partit en la Comissió de Cultura, senyora Rodríguez Salmones; on aquests darrers dies s’ha debatut la llei del cinema, feia un panegíric sobre les virtuts del senyor Rodrigo Rato com a ex ministre i ni esmentava al senyor Rajoy que també va ser-ho, i que si més no, per una qüestió estètica, o els posava als dos en el seu discurs o no en posava cap.<br /><br />De la feina que li ha donat les declaracions de l’actual alcalde de Madrid senyor Gallardon i de les del gran pope del Partit Popular senyor Fraga, ja ni us en parlo, perquè ben segur que n’estareu prou ben informats.<br /><br />Però el cert es que a mi, més que alegrar-me, em preocupa aquesta excessiva confiança mediàtica en que el senyor Rajoy ja és un perdedor per tot el que li està passant, perquè crec que aquesta es la estratègia que, ben segur, algun cap pensant del Partit Popular deu tenir dissenyada.<br /><br />Per dir-ho d’altre manera, sembla clar que l’èxit de les properes eleccions se l’emportarà aquell que aconsegueixi mobilitzar més al seu electorat i d’això ja se’n han encarregat prou els del PP de fer-ho defensant les posicions de la dreta mes reaccionaria i abandonant clarament qualsevol intent d’acostar-se a posicions de centralitat. Ells saben que aquesta dreta de tendència extrema es molt abundant al estat espanyol i saben que amb aquests estirabots reaccionaris que apliquen de manera sistemàtica li donen tots els arguments perquè es mobilitzi quasi bé de manera unànime, per tant el que complementa això, es un intent de buscar la desmobilització de l’adversari.I quina seria la millor manera d’aconseguir aquesta desmobilització? Donar la sensació de que el lider del Partit Popular és ja un perdedor i per tant cal ajudar-lo des de tots els sectors de la dreta, mentre que es pot crear la sensació, als que son votants de l’esquerra i que per tradició son més crítics, que es puguin plantejar un cert vot de protesta per canalitzar el possible descontent i que es pugui dispersar el vot d’esquerres.<br />Que ningú s’equivoqui! La única manera de privar que puguem tenir a Rajoy com a President i al Partit Popular en el govern, és donant suport amb el nostre vot a Rodríguez Zapatero i als socialistes. Qualsevol altra opció no es garantia de que ens lliurem de lo primer. Les seves esperances de governar només es sustenten en la dispersió del vot del centre esquerra i en la desmobilització del mateix. No caigueu en el seu parany!</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-41740601874538489522007-08-29T01:46:00.000-07:002008-12-09T23:36:09.566-08:00L’ADÉU A UN VELL LLUITADOR.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLF8gRsxPodjpiE27ob7CclqmaPLix7zog4BTm-Pc22sphJkV5i6SOm42eoYsL8wKl9UoW2eZpYLbhf5Wc1Cv4LR9PFLEF_wc2iPOWQjEbb4ZzlrJnrukOPVVcDSjrDmNA1HwMBGFalj4/s1600-h/germi.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5104045789664681522" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLF8gRsxPodjpiE27ob7CclqmaPLix7zog4BTm-Pc22sphJkV5i6SOm42eoYsL8wKl9UoW2eZpYLbhf5Wc1Cv4LR9PFLEF_wc2iPOWQjEbb4ZzlrJnrukOPVVcDSjrDmNA1HwMBGFalj4/s320/germi.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">La mort de Germinal Ivern Cherta, el “Germi”, ens ha deixat als socialistes vendrellencs una mica més orfes d’aquella generació que representava l’enllaç amb els vells socialistes que van patir de ple el pas de la dictadura franquista. Homes com ell, el seu etern company en Pep Jai o el mateix Joan Raventós representaven, per als joves que en els moments de la transició a la democràcia lluitàvem per aconseguir una societat millor que la que ens havia tocat viure en la nostra infantesa, un clar exemple a seguir.</div><br /><div align="justify"><br />El Germi era un home de poques paraules –i menys en públic- però de compromisos clars i contundents i de fidelitats a prova de bomba. La seva lluita constant, des de el silenci i sempre en un segon terme, per la democràcia, les llibertats d’aquest país i els principis del socialisme l’avalen i ara cal que els hi reconeixem.</div><br /><div align="justify"><br />Les dues grans passions que professava vers l’essència del socialisme i del Barça va fer-nos entendre a molts d’aquells joves de llavors, que allò de que el “Barça és més que un club de futbol” no era només un eslògan i que en ell agafava el seu sentit més absolut.</div><br /><div align="justify"><br />De la seva lluita clandestina ens en quedarà sempre el record i el fruit de la llavor que van sembrar aquells pocs vendrellencs, que en plena dictadura, mantenien el compromís de la lluita en les seves accions per aconseguir la democràcia i destronar a la dictadura.</div><br /><div align="justify"><br />En Germinal va demostrar amb els fets que la seva lluita defugia de protagonismes i el que avui poca gent sap és que si en Martí Carnicer va ser el primer alcalde de la democràcia al davant de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya es deu a la seva renúncia a figurar com a cap de llista de la nostra formació per a les primeres eleccions generals i us puc ben assegurar que no va ser pas per manca de compromís personal, sinó perquè creia honestament que el seu lloc no era el de figurar al davant. Així potser algú podrà entendre millor les llàgrimes d’emoció que el Germi va vessar al saló de plens de l’Ajuntament aquell dia que, presidint la mesa d’edat del primer consistori de la democràcia, va proclamar al Martí com a alcalde del Vendrell.</div><br /><div align="justify"><br />El Germi era un home de paraula, amb qui podies confiar plenament amb els seus compromisos i així ho va demostrar la llarg de tota la seva vida demostrant una fidelitat constant amb el les idees que sempre va defensar. Ho va fer sempre de manera honesta i amb generositat.</div><br /><div align="justify"><br />Recordo perfectament les paraules que ens va dir a alguns dels nous regidors que vam presentar-nos en la segona legislatura quan ell va deixar de ser-ho: “Jo ja he fet la meva feina, ara us toca continuar-la a vosaltres”. Jo em conformaria amb que els que hem anat darrera seu haguéssim estat capaços de seguir la seva trajectòria, que és en essència la d’un home bo, que sempre ha posat per davant els principis als seus propis interessos.</div><br /><div align="justify"><br />La seva mort, com deia al principi ens deixa orfes, però d’ell sempre ens quedarà quelcom que mai hauríem d’abandonar: el seu exemple!</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-73891611962167086702007-07-12T02:27:00.000-07:002007-07-12T02:29:18.535-07:00Recuperar la iniciativa.<div align="justify">Sembla clar que la sorpresa és un element que te molt en compte l’estratègia de govern de Zapatero i que la ha utilitzat de manera efectiva en diversos moments del seu mandat. Ho va fer, tot just a l’inici del seu mandat, quan va sorprendre a propis i a estranys, al decidir el retorn de los tropes espanyoles a l’Iraq i no ha deixat de fer-ho a les acaballes d’aquesta legislatura aprofitant de manera clara la oportunitat que li ha brindat el darrer debat de l’estat de la nació.<br /><br />Avui pocs dubten ja, fins i tot en les files del Partit Popular, que ha estat el president del govern qui ha recuperat la iniciativa en l’agenda política, pel que queda fins les properes eleccions. Ho ha fet quan pocs ho esperaven i precisament després de l’intent no reeixit del procés de abandonament de la violència per part de la banda terrorista d’ETA, i quan tothom pensava que aquesta situació era més propensa al desànim que a la eufòria.<br /><br />Però la capacitat de sorpresa del president ha agafat a tothom amb el pas canviat. Al primer de tots, a Mariano Rajoy, que va deixar-lo amb les mateixes ganes de que arribessin les vacances parlamentaries que les que te un boxejador de que toqui la campana quan es troba atonyinat en el ring. Però no va ser només al cap de la oposició, sinó que també ho va fer amb tots aquells mitjans de comunicació que pensaven fer l’estiu –mai millor dit- amb la contínua especulació sobre un possible avançament de les eleccions, amb la que tots esperem, que sigui la última remodelació del seu equip de govern.<br /><br />Un canvi de govern que no ha deixat de sorprendre, pel seu abast i també pel moment en que l’ha realitzat. Perquè el cert és que no l’hi ha tremolat gens la ma a l’hora de fer els canvis ni pel moment ni per la oportunitat. Cal acceptar que Zapatero ha demostrat que sap créixer davant de les dificultats i que malgrat la seva aura de candidesa es un governant que pren resolucions i que les pren, quan pocs ho esperen i quan molt pocs son capaços de preveure-les i en política, que no t’endevinin massa les intencions no deixa de ser un plus per l’efectivitat de les mateixes.<br /> Voldria fer cinc cèntims de la meva interpretació –sempre amb el risc de no encertar-la- dels motius que han provocat aquesta darrera remodelació. El primer que cal dir amb tota certesa és que no es improvisada –com algú a dit- ni fruit del resultat positiu del debat. Estic segur que ve cuinant-se al seu cap i no sé si a alguna ment més, des de fa bastant de temps. En tot govern hi ha ministres que es cremen i altres que no ho fan com s’esperava i en aquest també i la voluntat de Zapatero era la de poder afrontar el darrer tram d’aquesta legislatura sense aquest llast i ha sabut fer-ho al meu entendre de manera magistral: prescindint d’aquells que havien demostrat que el seva capacitat de treball s’esgotava, mantenint a aquells que no era la seva capacitat de gestió, sinó els reptes que s’havien emprés el que els cremava i posant a les seves mans un altre ministeri que necessitava nova empenta i incorporant a la a la mes jove de les persones que dirigeix un ministeri: la Carme Chacón, a qui no li fa cap mandra atendre una recepció oficial amb texans –un símbol del que representa un canvi generacional- i que ha demostrat per activa i per passiva la seva capacitat de treball i les seves excel.lents dots de comunicació, a més de tenir per a mi i per a molts de nosaltres, la virtut de la proximitat i que a més és molt de “casa nostra”! . </div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-64922748092668583712007-07-05T01:50:00.000-07:002007-07-05T01:51:06.721-07:00L’estat de la nació...<div align="justify">Aquesta setmana parlamentaria no ha tingut altre tema que aquest debat que clou el curs parlamentari abans de les vacances d’estiu. Escric aquesta crònica abans de que s’aprovin les propostes de resolució, però el cert és que, siguin quines siguin aquestes, el balanç ja està fet.<br /><br />Altra cop més s’ha vist que hi ha dues maneres molt diferents d’entendre la realitat espanyola: una de visionària i catastrofista que ens ha presentat el senyor Rajoy i una molt més pròxima a la realitat que es la que ha descrit el president Zapatero.<br /><br />El líder del Partit Popular ha deixat escapar –i de quina manera- la darrera oportunitat, en aquesta legislatura, de mostrar si tenia alguna capacitat per a poder dirigir aquest país. Basar tota la seva argumentació en l’aprofitament barroer del fracassat intent d’acabar amb la violència, amb la utilització –altre cop- de les víctimes de l’exèrcit al Líban o la desqualificació personal de Zapatero amb l’insult constant, ha estat el més gran dels errors –que no en son pocs- comesos per Rajoy. Ens ha descrit una situació del país que no es creu ni ell mateix, una visió de la realitat absolutament deformada que ha estat més pròpia del que ja ha llençat la tovallola en les seves aspiracions a ser una alternativa de govern i que no li queda altra alternativa que la rebequeria. Així ho han vist els que s’han dedicat a fer la crònica del debat i així ho demostrava amb la seva cara ell mateix al finalitzar la sessió del primer día. Per tant: cap sorpresa, “más de lo mismo”, i sense propòsit d’esmena, ha cavat la seva pròpia tomba i a donat el tret de sortida als seus per a que cerquin candidat per a la seva substitució.<br /><br />Ben diferent ha estat l’actitud demostrada pel President Zapatero que s’ha situat en el debat fent un balanç realista del que ha estat la seva responsabilitat de govern, sense renunciar a descriure les dificultats que encara tenen molts dels nostres ciutadans i sobre les quals ha sabut plantejar compromisos de futur com han estat, els de la consecució de la desaparició de l’atur i el de la reducció de la temporalitat o com el de l’ampliació de la protecció social, anunciant una de les mesures sorpresa: la de l’ajut dels 2.500 euros per fill nascut o adoptat a totes les famílies amb residència legal a Espanya, mesura que és efectiva des de el passat dia dos de juliol.<br /><br />Deixeu-me fer un parèntesi per parlar d’aquest fet que algú pot pensar que ha estat iniciativa d’altres que ho portaven en el seu programa. La gran diferència es inqüestionable, mentre uns prometen allò que saben que no podran complir i es dediquen a fer demagògia amb les seves propostes, Zapatero ho ha fet efectiu des de el més absolut dels silencis previs i ho ha anunciat en el moment en que ha tingut la certesa de que es podia complir. La diferència no és de matís: és una diferència fonamental.<br /><br />Per altra banda també ha estat sorpresa –el cert és que alguns la esperàvem des de feia un temps- la contundència amb la que Zapatero ha replicat les argumentacions i la manca de projecte del senyor Rajoy, demostrant que el “bambi” de la política espanyola també sap envestir i que sap fer-ho en el moment que cal.<br /><br />Com que mediàticament sembla que aquests debats no s’acaben fins que s’ha pogut proclamar un guanyador entre el líder del govern i el de l’oposició, aquest cop hi haurà moltes coincidències en que la victòria de Zapatero ha estat per golejada!</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-32641092482609023132007-06-28T00:37:00.000-07:002007-06-28T00:40:48.153-07:00Martínez Pujalte, el primer a suspendre l’assignatura.<div align="justify">Poques vegades el meus articles setmanals han abordat un tema dues vegades de manera consecutiva, però els incidents provocats, aquesta setmana al plenari del Congrés, per part del diputat Martínez Pujalte m’obliguen a trencar el que m’havia proposat com a norma.<br /><br />El diputat en qüestió, que manifesta una actitud de manca de respecte vers als altres, que hom pot considerar malaltissa, ja ostenta el rècord de ser l’únic diputat que ha estat expulsat del hemicicle per les seves provocacions, per part d’un President que ha demostrat el seu alt nivell de paciència i de condescendència amb les actituds barroeres, que de manera excessiva, s’han anat produint als plenaris d’aquesta legislatura.<br /><br />Aquest cop i mentre es realitzava el debat de la moció per la retirada de l’assignatura d’Educació per la Ciutadania, quan defensava la seva posició la jove diputada republicana Laia Cañigueral, l’esmentat diputat va rebre dues amonestacions per part del President i apunt va estar de rebre la tercera, que hauria representat la seva expulsió del hemicicle per segona vegada.<br /><br />Una demostració palpable, de la necessitat –com deia en el meu anterior article- de que l’Educació per la Ciutadania no fos només impartida als centres d’ensenyament. S’ha demostrat que, qui més necessita aprendre aquesta assignatura que pretén la formació en valors, son alguns dels nostres representants polítics, que desconeixen per complet un valor fonamental: el del respecte a les opinions dels altres. Així ho va demostrar el senyor Pujalte quan –de manera barroera i sense el més mínim respecte al us de la paraula que tenia la jove diputada republicana- en el moment que argumentava la seva incomprensió a que un demòcrata pugui estar en contra dels continguts que planteja l’Educació per la Ciutadania, li va deixar anar des de els passadissos de l’hemicicle i amb l’actitud barroera que el caracteritza –més pròpia d’un client de tuguri de prostíbul i amb tot el respecte que es mereixen aquests clients- l’expressió: <em>“esta pequeña no me va a dar a mi lecciones de democracia!!!”<br /></em><br />I tant, si li va donar una bona lliçó. La que es mereixia ell en aquell moment i tots els que com ell manifesten aquestes actituds quan va dir, des de la tribuna: <em>“Quizá les convendría más de lo que piensan cursar la asignatura de Educación para la Ciudadanía”.<br /></em><br />Però el problema és que les lliçons només les aprofiten els alumnes que tenen certes capacitats i l’actitud per voler aprendre i el que ha demostrat, amb la seva actitud, el señor Pujalte és que, per aprendre les lliçons de la democràcia, ell no ha manifestat tenir, ni les capacitats suficients ni una actitud positiva vers aquest ensenyament. Per tant quan es dona aquest condicionant als professors no els queda altra remei que suspendre a l’alumne en qüestió.<br /><br />Així doncs el senyor Pujalte començarà les seves vacances amb un suspès dels que fan història –o per utilitzar terminologia més actual- amb un “necessita millorar” per a poder superar l’assignatura.<br /><br />Potser si que a ell, que com els del seu partit, tant reclamen contra la supressió dels exàmens de setembre, li caldria una segona oportunitat al tornar-se a iniciar el curs parlamentari... però molt em temo que els mesos d’estiu no li serveixin per a res i torni a suspendre de manera contundent al setembre!</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-47107568089645815892007-06-21T01:27:00.001-07:002007-06-21T01:47:06.571-07:00L’educació per a la ciutadania.<div align="justify">Aquest dimecres el Partit Popular presentava al plenari del Congrés una interpel·lació urgent sobre la necessitat de suprimir l’assignatura d’educació per a la ciutadania. Una iniciativa que ha estat forçada pels sectors més recalcitrants de l’església que no ha deixat de difondre una campanya en contra d’aquest plantejament, amb el falsos arguments, repetits sistemàticament, de que amb la implantació d’aquesta assignatura es pretén controlar i determinar l’acció moral dels ciutadans i mantenint –així ho fan només quan els convé- que amb aquesta matèria i per aquesta raó, es vulnera el famós article 27.3 de la Constitució que parla del dret dels pares a triar l’educació dels seus fills.<br /><br />Aquests són els pobres arguments que van plantejar en la discussió a l’hemicicle, ja que els altres que han fet córrer en manifestos i per mobilitzar als sectors més reaccionaris de la societat, són clares mentides que ni ells mateixos gosen mantenir públicament.<br /><br />Es un contrasentit que aquells que pretenen mantenir la religió com una matèria del sistema educatiu, manifestin que l’educació per a la ciutadania pretén controlar i determinar l’acció moral dels ciutadans quan aquest és, precisament, el principi fonamental de l’ensenyament de la religió que ells volen mantenir en el sistema . Em sembla la pitjor de les argumentacions que es poden fer servir, si un el que pretén és demostrar un mínim de coherència amb els seus principis.<br /><br />Però aquesta argumentació implica encara una acusació molt més greu pel col·lectiu d’esforçats docents, als quals la societat els carrega amb la responsabilitat de resoldre tots aquells problemes que la mateixa societat està creant. Donar a entendre que els professors de l’ensenyament primari i secundari -que seran els encarregats d’impartir aquesta assignatura- estan disposats a controlar i determinar l’acció moral dels seus alumnes, em sembla d’una gravetat que no te precedents. Jo, i suposo que com jo la immensa majoria dels docents, ens sentim insultats per una argumentació com aquesta.<br /><br />Per altra banda, en contra del que s’està afirmant, l’educació per la ciutadania no és un invent circumstancial d’un partit que pretén adoctrinar la societat, sinó que és una matèria que s’ha imposat a quasi tots els països europeus i on es reclama amb urgència com un dels reptes que té el segle XXI. Només des de la ignorància o la mala fe es poden sustentar aquestes falsedats, a les quals la dreta reaccionària s’està acostumant cada cop més perillosament i que no te altre objectiu que el de crear una atmosfera contaminada on es faci difícil la discussió crítica i seriosa sobre els possibles problemes ocasionats per la pèrdua de valors socials que tots acceptem que s’està produint.<br /><br />Jo sóc dels convençuts de que l’educació per a la ciutadania ha de ser una nova matèria obligatòria i avaluable en el sistema educatiu i tant de bo, també poguéssim fer-la obligatòria i avaluable per a les famílies, els personatges públics, els mitjans de comunicació, els que ens dediquem a la política, o als platós de la televisió... així podríem evitar que la feina de desenvolupar les bones pràctiques ciutadanes recaigui només en els mestres i professors que dia a dia s’esforcen per fer créixer aquest oasi dels valors cívics en un desert social que els reclama que els ensenyin, però que es nega a aplicar-los.<br />Si els bisbes es volen manifestar per millorar l’educació, que ho facin en defensa del conjunt de mestres i professors que s’esforcen cada dia per aconseguir inculcar en els seus alumnes aquells principis que després la societat s’encarrega de desvirtuar i als quals se’ls hi exigeix un sacrifici que aquesta mateixa societat és nega a reconèixer. </div><div align="justify">Els prometo que, a aquesta manifestació, jo m’hi apunto el primer.</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-32994749825992911152007-06-14T00:24:00.000-07:002007-06-14T00:50:33.935-07:00Un govern en minoria?<div align="justify">Pel que he pogut seguir, malgrat la distància madrilenya, sembla que el proper dissabte, el Vendrell s’estrenarà amb un govern amb minoria de CiU al no acceptar l’oferta dels socialistes d’un govern format per les dues forces majoritàries que sembla que és el que voldria la majoria de la població i també la majoria dels que han votat ambdues forces.<br /><br />He de reconèixer que no sóc el més indicat per criticar un govern en minoria jo que estic com a diputat en un parlament on Zapatero, ben segur acabarà la legislatura, presidint un govern d’aquestes característiques. Però les diferències per a mi són abismals i en cap moment poden ser comparables. Ni el “talante” de Zapatero és el del senyor Benet ni la composició del Congrés pot comparar-se amb la de l’Ajuntament del Vendrell. Tothom sap que per aconseguir tirar les coses endavant es necessiten, en molts casos, majories absolutes i al Vendrell aquestes només les pot obtenir amb els socialistes o amb la ultradretana PxC. Us imagineu quan hagués durat el govern de Zapatero si la única alternativa per obtenir la majoria hagués estat la del senyor Rajoy o la d’un inexistent partit com el que dirigia en Blas Piñar? Suposo que tots ens hauríem posat les mans al cap per intentar tirar un govern en minoria amb aquestes característiques. El mateix em passa a mi quan veig l’intent del senyor Benet.<br /><br />Primer va preconitzar un govern d’unitat quan sabia que aquesta unitat era impossible, perquè el nostre objectiu –el dels socialistes- i m’agradaria pensar que també ho és el de CiU, després dels resultats que s’han donat al Vendrell, està en modificar les actituds per evitar que un càncer per la democràcia, com es el que representa PxC, creixi més del que ha crescut i pretendre que formés part d’un govern d’unitat era facilitar-ne la seva propagació.<br /><br />Per desemmascarar a PXC o se la deixa governar sola perquè caigui ella mateixa en les seves propies mentides i contradiccions o se la deixa a l’oposició contant amb un govern fort, com ha estat l’exemple del que faran a la ciutat de Vic, que te una situació similar a la nostra i on s’ha tirat endavant la mateixa proposta que fèiem els socialistes al Vendrell.<br /><br />Excusar-se en no acceptar la proposta socialista per les diferències programàtiques és quelcom que no es creu ningú. O es que quan va pactar el senyor Benet amb l’altre Armengol -el que era del PP i ara sembla entusiasmat amb PxC- tenien el mateix programa pel Vendrell?... jo vull creure que no. Nosaltres els socialistes hem governat també amb altres regidors del Partit Popular i hem sabut excloure del pacte les diferències i posar-nos d’acord durant quatre anys en allò que era necessari tirar endavant. Tant difícil li era intentar un pacte amb els socialistes? Si era bo per la població del Vendrell el Pacte que va fer amb el Carles Armengol i el Xavier Salvador? Ara li sembla malament pactar un govern fort amb els socialistes, quan és el que li reclama la majoria de la població? És molt difícil d’explicar i encara més difícil d’entendre. A no ser que el que es busqui no sigui altra cosa que rebutjar als socialistes perquè els fa por compartir el govern amb ells o altra cosa pitjor... que quan necessiti la majoria per tirar endavant les seves propostes ja conti tàcitament amb el suport de PxC encara que no el tingui de manera explícita. El temps ens ho demostrarà, però a mi em fa molta por la resposta que avui podria donar.<br /> </div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-19464872646388847912007-06-08T04:31:00.000-07:002007-06-08T04:33:08.095-07:00Una oportunitat perduda.<div align="justify">Es cert que no ha estat una sorpresa l’oficialització per part d’ETA del final de la treva que havia declarat, és cert que tothom tenia clar que després del atemptat de la T4 a Barajas la treva ja s’havia trencat, també es cert –fins i tot ho a reconegut explícitament Arnaldo Otegui- que la responsabilitat del trencament no cal atribuir-lo a altre que a la banda terrorista; però malgrat aquestes certeses molts teníem o volíem mantenir l’esperança de que hi havia un camí possible cap a la pau definitiva, un camí que tots els anteriors governs havien intentat i que aquest govern amb el President Zapatero al capdavant no ha deixat d’esmerçar-hi tots els esforços possibles.<br /><br />Dissortadament, no es pot dir el mateix del principal partit de l’oposició, o deixeu-me ser mes clar: dels dirigents d’aquest partit, que han demostrat per activa i per passiva, amb les seves actituds que el seu objectiu, des de que es va declarar la treva, no era altre que arribar on hem arribat, aconseguir que el procés que podia iniciar-se amb la treva permanent no arribés a bon port i que tot es fes estelles com ho demostra la darrera declaració d’ETA. Acebes, Zaplana i Rajoy ara ja podran dormir tranquils, han aconseguit el que volien i per la qual cosa havien muntat tota la seva estratègia. Però si la seva victòria momentània els pot deixar dormir tranquils, no sé si també ho podran fer quan passi el que molts ciutadans ens temem i ETA retorni als assassinats i a les morts que recauran directament sota responsabilitat dels assassins que els cometin, però que també hauran de fer acte de contricció aquells que no han fet ni un pas per a poder evitar que aquesta situació es tornés a produir, si no, tot el contrari.<br /><br />Però com deia la cançó de Raimon: “Quan creus que tot s’acaba: Torna a començar!” I és que no hi altre camí, malgrat que ara tornem a posar el comptador a zero, malgrat que s’hagin desfet les il·lusions que molts ciutadans vam posar-hi, no ens podem deixar guanyar per la desesperança. La pau es un camí possible i la derrota del terrorisme necessita d’una premissa que cal complir que es la unitat de tots els demòcrates contra ells, sense exclusions i cal fer tots els esforços per aconseguir-ho. Així ho ha dit el President del Govern i així m’agradaria sentir-li dir també al senyor Rajoy.<br /><br />Els retrets entre els partits han demostrat que no fan altra cosa que engreixar aquells que no creuen en la democràcia, i no ha de poder dir-se més, ni ha de poder pensar-se més, que els que promouen aquests retrets, son els que fan d’altaveu als que preconitzen que les solucions polítiques poden aconseguir-se per la força de les armes. És un contrasentit amb el que cal acabar.<br /><br />Ens hi juguem massa per a tornar a caure altra cop en el mateix parany. No es hora de defugir responsabilitats, i ho dic bé, no es hora de defugir-les i tothom haurà d’analitzar quins han estat els seus errors, però de la mateixa manera crec que no es hora tampoc de demanar-les públicament entre els propis partits, condicionar la col·laboració amb el govern a aquesta demanda o a no sé quines rectificacions, no es la millor manera de recomençar i l’exemple es clar només cal fer el que ja van fer tots els partits democràtics quan va trencar-se la treva de l’any 1998: Donar una resposta unànime contra els terroristes.</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-6786498491041157302007-05-31T01:32:00.000-07:002007-05-31T01:33:29.896-07:00Un dia de dol.<div align="justify">Vagi per davant que tinc molt clar que la decisió que els ciutadans del Vendrell van prendre el dia 27 és indiscutible i que no pretenc, en cap moment qüestionar el resultat que va sortir de les urnes. És el que és. Fins aquí no hi ha res a dir. Altra cosa son les reflexions a les que aquests resultats ens poden induir.<br /><br />Es inqüestionable que un nivell tant baix de participació i el creixement que ha experimentat un partit que preconitza la xenofòbia, dirigit per un ex militant de Fuerza Nueva que ha manifestat la seva fe en els principis plantejats per l’extrema dreta -malgrat que ara els hi calgui dissimular-los- no és, per als que hem lluitat sempre per la democràcia, una bona noticia. I també es cert que d’aquesta situació que s’ha produït no en podem eludir la nostra part de responsabilitat. Responsabilitat assumida i compartida per tots aquells ciutadans demòcrates -els polítics que hem tingut responsabilitats de govern en primer lloc- però, també aquells altres que amb bona fe s’han fet portadors d’un missatge fonamentat en la mentida i que han creat un caldo de cultiu que és més propens a la confrontació que a la convivència. Però el mal ja està fet i ara el que cal es encertar el diagnòstic per a la seva curació.<br /><br />Caldrà canviar actituds i comportaments perquè aquest càncer que s’ha manifestat al nostre municipi no creixi més i acabi, amb la seva metàstasi, estenent-se per tot el nostre cos electoral. I aquesta si que és una responsabilitat que recau en aquells partits que no comparteixen l’ideari de d’extrema dreta que preconitza Plataforma per Catalunya.<br /><br />Que ningú s’equivoqui. No em refereixo aquí a la necessitat de negociar quotes de poder o de veure com es reparteixen el nou cartipàs municipal aquests partits, que malgrat els resultats obtinguts, els permeten formar majories de govern que donin estabilitat al municipi o de decidir qui ha de governar i qui ha de quedar-se a l’oposició. Aquesta és una responsabilitat que hauran d’assumir i afrontar els propers dies els representants d’aquest partits.<br /><br />Al que jo em refereixo és a la necessitat imperiosa d’establir un pacte, tàcit o escrit, que cap dels partits que es consideren defensors de la democràcia, no permetran que les seves naturals desavinences sobre les polítiques concretes a aplicar al municipi, pugin continuar engreixant per acció o per omissió aquest sentiment que fomenta la xenofòbia i que tant ha servit per a fer créixer a un partit com el que encapçala el senyor Armengol. Jo no sé si cap d’ells ho portava en el seu programa de govern però aquest crec que s’ha convertit en el principal compromís que han de compartir tots ells, sigui des de el govern o des de la responsabilitat democràtica de l’oposició.<br /><br />Algú em titllarà d’utòpic o d’excessivament innocent però estic plenament convençut que aquest és el primer pas que cal fer per aconseguir afrontar el complicat tema de la immigració amb valentia i amb rigor. Aquí no s’hi val inhibir-se pensant-se sempre que és un problema que han de resoldre els altres, aquí no s’hi val callar, amb la creença de que el silenci apaivagarà els problemes. Això és el que hem fet tots moltes vegades i així ens han anat les coses.<br /><br />Cal ser bel·ligerant amb aquells que no respecten els principis de la democràcia, cal ser-ho amb els que han fet de la mentida una font de rendibilitat política, cal ser-ho amb aquells que promouen la confrontació en lloc de la convivència. Si no ho som i ens inhibim, ens pot passar com descriu Bertolt Brecht, en el seu conegut poema: que quan ens vulguin expulsar a nosaltres de casa, perquè també els fem nosa... ja no quedi ningú que ens pugui defensar.</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-372413892253601609.post-29471925735404922482007-05-25T03:43:00.000-07:002007-05-25T03:46:15.230-07:00No us quedeu al marge de les eleccions municipals.<div align="justify">Les eleccions del proper dia 27 són en essència les més properes als ciutadans, perquè es decideix en cadascun dels 950 municipis de Catalunya i també a la resta dels de l’estat espanyol, quines seran les persones encarregades de dirigir el govern de cadascun d’ells. Tenim tots l’oportunitat amb el nostre vot , el de cadascun de nosaltres, sense diferències ni distincions -perquè cada vot val el mateix- de convertir-nos en decisius a l’hora de fer que al nostre poble o ciutat hi governi una o altra opció, de les diferents que aquests dies ens han intentat explicar quines son les seves propostes i què és el que pensen fer en els propers quatre anys.<br /><br />Podem, el proper dia 27, posar en pràctica l’essència de la democràcia, exercint el dret personal i el deure cívic de la nostra participació. Perquè malgrat els defectes que el nostre sistema democràtic pugui tenir és, i de molt, el millor dels sistemes que tenim per a prendre decisions que ens afecte a tots. I no es bo que deixem en mans dels altres allò que també ens afecta a cadascun de nosaltres. Quedar-ne al marge ens invalida per exercir el dret a la crítica a les decisions que els elegits puguin prendre amb posterioritat perquè l’abstenció no es altra cosa que la renúncia voluntària a la participació en el seu procés d’elecció. I tots tenim el deure cívic de participar-hi.<br /><br />És cert que la pràctica democràtica de la votació ha estat, en les darreres conteses electorals, excessivament baixa i seria un fet més preocupant que en aquestes properes eleccions aquesta tendència no es trenqués, per tornar a recuperar uns nivells alts de participació perquè son precisament, les eleccions municipals, les que reuneixen més requisits perquè aquest fet es produeixi.<br /><br />La seva proximitat m’és un d’ells, el coneixement i la trajectòria personal de molts dels candidats en la majoria dels municipis n’és una altra i també aquest cop, en molts llocs, la diversitat d’opcions s’ha ampliat amb un major ventall d’opcions que augmenten les possibilitats de sentir-se identificat en alguna de les opcions que es presenten. Per tant es donen els requisits previs perquè ningú pugui sentir-se marginat a l’hora de dipositar la seva papereta a les urnes. I fins i tot si cap de les opcions que es presenten ens convenç o ens sembla prou eficient per al que nosaltres desitgem sempre ens queda el vot en blanc que no ens exclourà de la participació.<br /><br />Tots els vots son igual d’importants i com sabeu, en més d’un lloc, un vot o pocs més poden ser –com han estat altres vegades- decisius a l’hora de poder conformar un govern o altre. No és cert que el nostre vot, el de cadascun de nosaltres, no tingui importància perquè pugui quedar diluït entre el de centenars o milers d’altres vots, perquè amb la nostra elecció posarem de manifest la nostra voluntat de participació en el sistema que els espanyols ens hem donat després de tants anys de patir-ne la seva negació i pel que tantes i tantes persones van lluitar i fins i tot sacrificar el seu benestar personal o la seva vida per aconseguir-ho.<br /><br />Quedar-se a casa el proper dia 27 és donar raons i arguments a aquells que mai han cregut en la democràcia, si més no, només per aquesta sola raó, cal que el proper diumenge tots exercim el dret que tenim de votar. Hi guanyarà la democràcia i també hi guanyarem tots.</div>Ernest Benito i Serrahttp://www.blogger.com/profile/15744235109688329865noreply@blogger.com0