El dia de la Constitució.

Eren prop de les nou del matí quan sortia amb el pont aeri cap a Madrid per anar a la recepció que s’havia de celebrar al Congrés dels Diputats amb motiu de dia de la Constitució. Compartia el vol amb un passatger que era esperat amb molta expectació a la capital d’Espanya: el President Montilla a qui em costa encara perdre el costum d’anomenar-lo Pepe. No em va sorprendre gens torbar-lo al avió, era sabut per tothom que hi aniria, però si que em va sobtar trobar només a en Dani Fernández entre els diputats del PSC i que no hi fossin alguns dels habituals que hi havíem estat sempre les altres vegades durant aquesta legislatura, serà que aquest cop ha estat superior la força de “l’aqüeducte” per a passar-lo fora de Madrid.

No parlaré de les absències d’alguns perquè prou comentades han estat per part dels mitjans de comunicació, ni tampoc de la presència per primera vegada des de fa molts anys del President de la Generalitat, perquè ja he deixat dit en l’escrit anterior el en pensava, però si que vull destacar-ne dues, que si be podien passar desapercebudes per habituals, em sembla que cal destacar.
Un home dels que no hi ha faltat mai ha estat Santiago Carrillo, que als seus més de noranta anys, encara conserva un vitalitat envejable i que la seva sola presència era ja un homenatge a tots aquells que van lluitar per aconseguir la normalitat democràtica en una societat malmesa per la dictadura franquista. Jo crec que, conscient del que representa, no ha volgut fallar mai a una celebració com aquesta i que no ho farà mentre la seva salut li permeti assistir-hi, que espero que no passi en molts anys. L’altra era també un home que està ideològicament a les antípodes de Carrillo i també d’edat avançada, en Manuel Fraga, del qual se’n poden dir moltes coses però que ha demostrat en més d’una ocasió que va assumir la transició democràtica i que ha estat conseqüent amb la nova realitat.

Crec que la presencia dels dos sintetitza la voluntat del que demanava Marín en el seu discurs de celebració. Que hi ha uns principis que no es poden transgredir en la convivència, per molta que sigui la distància que ens separa ideològicament. El valor de la pau està per sobre de tot i cal fer els esforços que calgui per no malmetre l’oportunitat que ara es presenta al nostre país.