La concreció d’una política social.

Malgrat els que, des de l’oposició política, clamen al cel per les mesures que el govern està prenent en política social, acusant-lo, per una banda de fer electoralisme i per altra –incomprensiblement- dient-li que no es moment per aplicar aquest tipus de mesures donades la situació econòmica que es produeix a l’exterior. El cert és que ha arribat el moment de fer-les efectives i això és el que realment els sap greu.

Fer-les efectives és el que realment interessa a la gent. Veure com allò que es promet es va concretant. I poc li preocupen les acusacions d’electoralisme quan la mesura es concreta en fets. Es podria acusar d’electoralisme als que prometen allò que no concreten com va fer abastament el Partit Popular, però aquestes son figues d’un altre paner que ara no cal tornar a recordar.

El cert és que als joves i als no tant joves que tenen rentes més baixes i que necessiten viure de lloguer, es veuran afavorits a partir del proper primer de gener, d’unes ajudes que els hi aniran molt bé. Als joves, per l’ajuda directa que els hi facilitarà el govern de 210 euros al mes, durant quatre anys, per ajudar a pagar el cost del lloguer de l´habitatge, a mes de les facilitats per afrontar el pagament de l’aval en el contracte de lloguer. A tots els altres que tinguin ingressos inferiors als vint-i-quatre mil euros anuals, el pagament del lloguer de l’habitatge, els podrà desgravar de la mateixa manera que ho està fent el de la seva compra o del pagament de la hipoteca dels que tenen un habitatge en propietat. Mesura que ja s’aplicava en els anteriors governs socialistes i que curiosament va suprimir el Partit Popular quan ve tenir la responsabilitat de governar.

És per tant el moment de concretar les mesures polítiques que es van prometre. I si es poden concretar, que a ningú li quedi cap dubte, és perquè s’ha portat una excel·lent política econòmica que ho permet. Perquè a ningú s’escapa que si s’està tirant endavant la llei de dependència, si s’han augmentat com mai les pensions més baixes, si es generalitza una ajuda de dos mil cinc-cents euros per a fill nascut, amb la intenció de fomentar la natalitat, o si és planteja la possibilitat de generalitzar l’atenció i l’assistència del dentista a tots els infants i joves és perquè s’ha tingut la previsió de poder comptar amb els diners suficients per a fer-ho i d’aplicar les prioritats allà on son més necessàries. Això no és prometre que es farà política social: això es fer-la. AIxò és el que vol la immensa majoria de la nostra població.