Amonestat per fer “campana”!

No es nou que als diputats se’ns atribueixi un nivell d’absentisme en les sessions plenàries que és molt més gran que el que és dona en els centres de secundària quan comencen els primers dies del bon temps i prefereixen prendre el sol que assistir a classe.

He explicat molts cops, a tothom qui m’ho pregunta, que la presència contínua en les sessions plenàries del Congrés és pràcticament impossible, perquè la durada d’aquestes sessions no permetria als diputats la realització d’altres feines que hem de realitzar. Fins i tot he defensat que l’absència de diputats en l’hemicicle molts cops pot representar un nivell d’activitat major que el que es dona en aquelles sessions on hi ha unanimitat en l’assistència presencial, malgrat que quedi estèticament impecable un hemicicle ple de gom a gom. La feina de despatx o la de reunions de treball és molts cops més productiva que la que pugui fer-se a l’hemicicle. Altra cosa és la falta de diputats en els moments de votació que, excepte en aquells casos de força major, no tenen cap tipus de justificació i que per això el reglament dels diferents grups parlamentaris penalitza amb sancions econòmiques als diputats i que jo crec que haurien de ser encara més dures del que ho son, donada l’alta incidència que han tingut aquestes situacions.

Però el que és excepcional és el que va passar el passat dimarts, a darrera hora, amb el senyor Jaime Ignacio del Burgo, diputat del Partit Popular i un dels artífex de la teoria de la conspiració d’ETA en l’atemptat del 11 M. L’esmentat diputat navarrès era el defensor d’una moció que havia presentat el Partit Popular sobre la suposada implicació de Navarra en el procés de pau i que havia de debatre’s com a darrer punt de la sessió del dia. La vice-presidenta Carme Chacón va reclamar per dos cops la presència del diputat o la d’algun dels diputats del seu grup –només n’hi havia sis dels cent quaranta vuit que son- que volgués defensar-la. No va sortir ningú a fer-ho i de manera conseqüent, la vice-presidenta va manifestar que dequeia la moció i per tant que no podria ser debatuda en el Ple.

Un cop ja es cridava als diputats a votar va aparèixer –tot atrafegat- l’esmentat diputat i els dirigents del Partit Popular, per a reclamar que es pogués debatre la moció. Després d’un tira i afluixa al que ens tenen acostumats va prevaler el criteri de la presidència i no es va debatre tal com indica el reglament.
El fet no deixaria de ser anecdòtic si el diputat hagués reconegut, des de un principi, el seu error –que no te cap justificació- ja que la seva obligació era la de estar present al hemicicle en el moment de ser requerida la seva intervenció. Però al darrera d’aquest fet torna a demostrar-se la incapacitat que tenen els representants del grup Popular per a reconèixer els seus propis errors, quan tornaven a demanar amb insistència a la vice-presidenta del Congrés que deixés intervenir al senyor del Burgo. Una demostració clara de la capacitat que tenen per a intentar fer recaure en els altres les pròpies culpes. Està més que clar que no tenen propòsit d’esmena.

¿Us imagineu que dirien els detractors de la LOE d’un alumne que després de fer “campana” a classe reclamés al professor que li deixés fer l’examen altre cop? Jo sí, perquè els hi sentit dir més d’una vegada.
Per tant, que s’apliquin a ells mateixos la lliçó!

(article publicat al setmanari Baix Penedès)

Bones Festes!