La manipulació del tercer poder.

Si Montesquieu aixequés el cap de la seva tomba per veure les trifulgues a les que el Partit Popular ha sotmès el funcionament del Tribunal Constitucional ben segur que s’hauria replantejat en la seva obra “De l'esprit des lois” la, tan cèlebre, divisió de poders de l’Estat i la seva funció d’equilibri.

El que està vivint el Tribunal Constitucional davant dels recursos constants presentats pel Partit Popular comença a ser un culebrot sense fi previsible. De tots aquests, el que més enrenou ha portat ha estat el que afecta a la composició del propi tribunal, intentant frenar la seva renovació, fet que provocaria la pèrdua de la majoria conservadora que tenen els seus membres. El que es un fet és que al desembre haurien de ser substituïts de llur mandat la Presidenta de la Sala, Emilia Casas (magistrada progressista) i altres tres magistrats ce caire conservador i això no interessa al Partit Popular ja que dita renovació els fa perillar el domini majoritàriament conservador del tribunal.

Seguint amb la teoria de la divisió de poders hi ha un fet incontestable: el Partit Popular va perdre les eleccions i la possibilitat de controlar l’executiu que va passar de manera absolutament democràtica a mans dels socialistes i també s’ha quedat sol fent oposició al Congrés, el que li ha pres tota possibilitat d’influir en el segon poder que podria fer-ho de manera democràtica, que és en el legislatiu, i davant d’aquest panorama no ha trobat altra sortida que la de intentar la seva influència en el poder judicial i en els organismes que tenen la seva màxima representació; el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial, però amb aquesta actitud constantment intervencionista i manipuladora del tercer poder perverteixen la seva essència de neutralitat, traslladant el debat polític i partidista allà on per definició no hauria d’existir.

Ells saben de la seva importància i de que la seva última oportunitat la representen el recursos presentats contra les iniciatives més importants que ha pres el govern socialista, la de la llei d’igualtat de gènere, la del matrimoni entre persones del mateix sexe o la que, a més de ser aprovada pel Parlament de Catalunya i pel Congrés dels Diputats, ha estat refrendada majoritàriament pel poble de Catalunya com és el propi Estatut. Contra totes aquestes lleis han presentat recurs al tribunal i fan mans i mànigues per aconseguir frenar amb una clara posició de filibusterisme polític allò que van perdre clarament allà on havien d’intentar guanyar-ho.

No tot s’hi val, malgrat que els del Partit Popular creguin el contrari. Deixeu-me tornar a citar a Montesquieu, que malgrat la seva teoria de la divisió de poders ja va preveure que les coses no serien tan senzilles quan deia: “Una cosa no es justa pel fet de ser llei. Ha de ser llei perquè es justa” o quan sense conèixer la praxis política del Partit Popular ja ve ser capaç de preveure que. “No existeix tirania pitjor que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i amb aparença de que es justa”. Estic segur que si tan agut pensador podes votar en aquestes properes eleccions generals, segur que no ho faria a favor del Partit Popular.