Martínez Pujalte, el primer a suspendre l’assignatura.

Poques vegades el meus articles setmanals han abordat un tema dues vegades de manera consecutiva, però els incidents provocats, aquesta setmana al plenari del Congrés, per part del diputat Martínez Pujalte m’obliguen a trencar el que m’havia proposat com a norma.

El diputat en qüestió, que manifesta una actitud de manca de respecte vers als altres, que hom pot considerar malaltissa, ja ostenta el rècord de ser l’únic diputat que ha estat expulsat del hemicicle per les seves provocacions, per part d’un President que ha demostrat el seu alt nivell de paciència i de condescendència amb les actituds barroeres, que de manera excessiva, s’han anat produint als plenaris d’aquesta legislatura.

Aquest cop i mentre es realitzava el debat de la moció per la retirada de l’assignatura d’Educació per la Ciutadania, quan defensava la seva posició la jove diputada republicana Laia Cañigueral, l’esmentat diputat va rebre dues amonestacions per part del President i apunt va estar de rebre la tercera, que hauria representat la seva expulsió del hemicicle per segona vegada.

Una demostració palpable, de la necessitat –com deia en el meu anterior article- de que l’Educació per la Ciutadania no fos només impartida als centres d’ensenyament. S’ha demostrat que, qui més necessita aprendre aquesta assignatura que pretén la formació en valors, son alguns dels nostres representants polítics, que desconeixen per complet un valor fonamental: el del respecte a les opinions dels altres. Així ho va demostrar el senyor Pujalte quan –de manera barroera i sense el més mínim respecte al us de la paraula que tenia la jove diputada republicana- en el moment que argumentava la seva incomprensió a que un demòcrata pugui estar en contra dels continguts que planteja l’Educació per la Ciutadania, li va deixar anar des de els passadissos de l’hemicicle i amb l’actitud barroera que el caracteritza –més pròpia d’un client de tuguri de prostíbul i amb tot el respecte que es mereixen aquests clients- l’expressió: “esta pequeña no me va a dar a mi lecciones de democracia!!!”

I tant, si li va donar una bona lliçó. La que es mereixia ell en aquell moment i tots els que com ell manifesten aquestes actituds quan va dir, des de la tribuna: “Quizá les convendría más de lo que piensan cursar la asignatura de Educación para la Ciudadanía”.

Però el problema és que les lliçons només les aprofiten els alumnes que tenen certes capacitats i l’actitud per voler aprendre i el que ha demostrat, amb la seva actitud, el señor Pujalte és que, per aprendre les lliçons de la democràcia, ell no ha manifestat tenir, ni les capacitats suficients ni una actitud positiva vers aquest ensenyament. Per tant quan es dona aquest condicionant als professors no els queda altra remei que suspendre a l’alumne en qüestió.

Així doncs el senyor Pujalte començarà les seves vacances amb un suspès dels que fan història –o per utilitzar terminologia més actual- amb un “necessita millorar” per a poder superar l’assignatura.

Potser si que a ell, que com els del seu partit, tant reclamen contra la supressió dels exàmens de setembre, li caldria una segona oportunitat al tornar-se a iniciar el curs parlamentari... però molt em temo que els mesos d’estiu no li serveixin per a res i torni a suspendre de manera contundent al setembre!