El nou cicle electoral.

Arriba el temps de balanç de la feina feta i en l’ambient ja es nota l’entrada al nou cicle electoral que tindrà com a primera etapa les properes eleccions municipals i autonòmiques en la majoria de les comunitats, excepte a les comunitats històriques, i que es tancarà, en menys d’un any, amb les eleccions generals.

A Catalunya aquest cicle té en les autonòmiques un tret diferenciador al de les altres comunitats ja que podem dir que estem a inici de legislatura, tot just fa sis mesos de les darreres eleccions, i per les seves característiques, les podríem incloure en el nostre cas com les d’inici d’aquest nou cicle ja que, ben segur, poca gent les considera un afegitó de la legislatura anterior malgrat continuar amb les mateixes forces polítiques al govern.

Però la meva intenció avui es parlar-vos de la transcendència que poden tenir per al futur les properes municipals. Serà per primera vegada després del 14 de març que tots els ciutadans de l’estat posaran de manifest la seva voluntat política en el vot de les municipals i autonòmiques i encara que són processos electorals diferents i que no es pot parlar de primàries de res, els resultats està clar que marcaran la tendència per a les properes generals. Sobretot si s’analitzen de manera global, salvant totes les particularitats que es poden donar en unes eleccions que no tenen altre objectiu que triar el govern municipal. Però no desvetllaré cap secret si dic que malgrat ser fetes en clau local, les eleccions municipals configuraran un mapa de poder que s’analitzarà tant des de la perspectiva de l’estat espanyol per a poder comprovar quina es la força que ha avançat i quina és la que ha retrocedit en aquesta configuració del mapa i també en el total de vots i el mateix farem pel que respecta al conjunt de Catalunya.

I tot sembla indicar –encara que això no es confirmarà fins passat el dia vint-i-set de maig- que les expectatives son millors per als Socialistes, tant a nivell de l’estat com de Catalunya. Per a nosaltres, repetir els resultats anteriors ja seria bo i significaria que no hi hauria hagut desgast i tot el que sigui millorar posicions respecte al Partit Popular, al estat i respecte a Convergència, a Catalunya, ens posaria en un millor camí de cara a les properes generals.

No només son millors les expectatives que ens donen les enquestes sinó que hi ha un símptoma clar de confirmació en el nombre de candidatures que els socialistes presentem: més candidatures que mai en el conjunt de l’estat, en el conjunt de Catalunya i fins i tot en clau comarcal, mai –fins avui- havíem presentat candidatures a tots els municipis de la comarca.

Amb aquests antecedents no es d’estranyar que hagi començat a aflorar un cert estat de nervis en els nostres oponents polítics, perquè ells també s’oloren que les tendències marquen clarament el camí i faran mans i mànigues per a capgirar-lo. Però la nostra feina es mantenir-nos en el que hem fet i continuar treballant per millorar els nostres resultats. I és cert que no som pas els que més ens hi juguem: Abans he dit que aquestes eleccions no tenen altre objectiu que triar els governs locals, però no és ben bé així, ja que en funció dels propers resultats municipals es decidirà la composició dels Consells Comarcals i també el de les Diputacions i tots sabeu quina és la força política del nostre entorn més pròxim que pot perdre una presidència que sempre ha tingut i també una a la que sempre hi ha tingut algú que hi ha aspirat.