No escolteu cants de sirena.

A mesura que ha començat la campanya de les municipals comencen també a proliferar els cants de sirena que no tenen altre objectiu que embaucar a la gent de bona fe amb propostes que son, francament, irrealitzables o d’altres que abonen la falsedat aprofitant el tòpic o inventant-se raons inexistents a uns fets que resten encara per demostrar. Totes amb un rerafons que, certament, preocupa a la majoria de la població com és el fet de la immigració, però, intentant utilitzar aquesta preocupació en benefici propi i no amb l’intent honest de buscar solucions al que pot esdevenir un problema greu.

Un exemple d’aquests intents d’inventar-se raons inexistents el podem trobar en les desafortunades paraules d’Artur Mas acusant al govern de progrés de la Generalitat d’haver convertit a Catalunya en un camp de reclutament de “yihadistes”. Afirmacions com aquesta no mereixen altre comentari que el rebuig de la demagògia.

Per altra banda el candidat del PP a l’alcaldia de Badalona, es permet fer un vídeo de campanya –amb l’inestimable col·laboració del segon de la llista del mateix partit que es presenta pel Vendrell- on es pretén la falsa premissa de relacionar directament immigració amb delinqüència.

En tercer lloc trobareu l’exemple de promeses impossibles de complir com les que fa el candidat local de PxC -que sembla que són les que ha generalitzat el seu partit- que es fan, només quan es te la certesa de que no es governarà i que el seu destí és l’oposició, com la d’oferir 3000 euros per cadascun dels naixements, a partir del segon fill, a les famílies autòctones, o tanmateix també promet allò que sap que no tindrà ni competències ni possibilitats de realitzar-ho com és una cosa tant complicada com el control de la immigració.

Recórrer a la demagògia i al popularisme en aquest tema és el més fàcil, encara que rés del que es digui es pugui complir. Proposar solucions que siguin factibles és el que costa, però, cal fer-ho si no volem que aquesta demagògia guanyi adeptes cada dia.

Mai aconseguirem afrontar el fet de la immigració amb rigor si ens limitem a dir allò que la gent vol sentir, sense parar compte en analitzar si això que es vol sentir compleix tres principis que són fonamentals: que sigui veritat, que sigui possible i que sigui una solució i no acabi creant un problema encara mes greu que el que pretén solucionar.

Que aquests tres principis no els apliqui un partit com és PxC, a mi no em sorprèn, ja que si voleu saber quin és el seu ideari, només cal que busqueu per internet aquesta adreça electrònica: http://www.youtube.com/watch?v=Ju7rHmW0fqA i us l’explicarà, amb la seva pròpia veu, el seu dirigent principal Josep Anglada, però si que em preocupa molt més, que partits que diuen tenir una tradició i respecte per la democràcia com el Partit Popular també s’apuntin a aquest carro i el que més m’ha sorprès ha estat la incorporació que hi ha fet un dirigent de Convergència amb declaracions com les que us comentava al començament d’aquest escrit.
Hi ha coses amb les quals crec que no es pot jugar ni en broma.