La nova llei del sòl i els ajuntaments.

Entre les herències rebudes una de les més enverinades era la de la llei del sol que va elaborar el Partit Popular i que ha estat vigent des de 1998. Una llei que va promoure la liberalització del mercat i va convertir tot el sòl que no estava especialment protegit en “urbanitzable”. Els arguments per a defensar aquesta llei van ser que abaratiria el preu del sòl i en conseqüència el preu de l’habitatge. El resultat en els anys en que la llei ha estat en vigor els preus del sòl urbà s’ha apujat un 500%, mentre que el preu de l’habitatge ho ha fet un 150%. Les dades no poden ser més decebedores pels resultats obtinguts. Era doncs necessari una llei que canviés aquesta tendència i la perversitat de la llei aprovada pel Partit Popular i per sort avui tenim ja una nova llei que entrarà en vigor el proper 1 de juny.

Els nous ajuntaments que es constitueixin a Espanya després de les eleccions municipals es podran regir ja per una nova norma, que estableix un codi de conducta més exigent, més transparent i menys tolerant amb les males pràctiques que va fomentar l’antiga llei i que van afavorir l’especulació i la corrupció urbanística.

La nova llei es més transparent perquè estableix la obligatorietat de que els plans urbanístics siguin sotmesos a informació pública i tinguin un resum executiu perquè els ciutadans dels diferents municipis puguin valorar el que es vol fer i en què els afecta, abans de que es preguin les decisions urbanístiques. Mesures que en cap moment contemplava la llei anterior.

En la nova llei els criteris bàsics d’ocupació del sòl no dependran dels interessos dels propietaris i promotors, ni farà que tot el sòl sigui classificat com urbanitzable sinó que, la transformació del sòl en urbanitzable, només serà possible, quan sigui necessària; la llei obliga en aquesta transformació a preservar i protegir els valors ecològics i paisatgístics dels sòl rural i recupera de nou per als poders públics la capacitat de decidir com han de créixer els pobles i les ciutats.

La nova llei també obliga a avaluar la sostenibilitat ambiental dels nous desenvolupaments urbanístics i s’haurà de justificar la seva sostenibilitat econòmica cosa que no contemplava la llei del Partit Popular.

Per a frenar l’urbanisme salvatge que s’ha produït en algunes poblacions a partir de la llei els desenvolupaments urbanístics que suposin un increment del 20% de la població o de la superfície urbanitzable hauran de passar obligatòriament pel filtre del Pla General d’Ordenació Urbana.

Un dels aspectes més socials de la nova llei es que, per primera vegada en una llei estatal, s’estableix que el percentatge mínim de reserva de sòl dels nous desenvolupaments urbanístics per a la construcció d’habitatges de protecció oficial sigui del 25% per a evitar que algunes comunitats com a les Balears o a València la reserva d’habitatges de protecció hagi estat del 0 %.

I per a evitar l’especulació el nou règim de valoracions del sòl s’establirà sobre la seva situació real en la qual es troba en el moment de la seva taxació i no podrà incloure les expectatives de possibles nous aprofitaments urbanístics que no estiguin aprovades rebaixant així els interessos patrimonials dels especuladors.

Es per tant una nova llei que posa els instruments per a poder afavorir l’accés a l’habitatge, garantir un desenvolupament urbà més transparent i sostenible i tanmateix permet combatre l’especulació i la corrupció urbanística.