Tres anys al govern.

Aquesta setmana s’ha complert el tercer aniversari del govern. Per fer un balanç d’aquests tres anys us podria remetre a la lectura dels prop de cent quaranta articles que he anat publicant setmanalment en aquest diari, però procuraré estalviar-vos la feina feixuga que això representaria i em limitaré que en llegiu una síntesi del que ha estat més destacat de l’acció parlamentària i de govern.

Tres anys de govern per als ciutadans que han fet possible l’aparició de nous drets, que no fa pas massa, ens podien semblar inabastables.

La Llei de Dependència que crea un nou dret universal d’ajuda i atenció pública a les persones dependents i a llurs familiars i del qual tots els ciutadans en som potencials beneficiaris. La llei d’igualtat farà que per primer cop al nostre país, homes i dones siguin per “llei” absolutament iguals. La nova llei del divorci que fa suficient la lliure voluntat d’un dels cònjuges per accedir-hi i amb un procés molt més ràpid i sense separació prèvia. S’estableix l’opció d’exercir el dret al matrimoni, fins ara no regulat, a aquelles persones homosexuals que així ho desitgin, acabant amb una discriminació ancestral i, tanmateix, per primera vegada a Espanya, s’ha reconegut el dret a pensió en les parelles de fet quan es produeixi la mort d’una de les dues persones que la formen. La Llei d’Identitat sexual que permet a les persones transsexuals canviar de nom i de sexe en el registre civil, sense necessitat de sotmetre’s a la cirurgia i en altre àmbit també, el dret dels treballadors autònoms a la baixa per malaltia i a la protecció del atur o a la jubilació anticipada.

Però no han estat tres anys on només els ciutadans han adquirit nous i millors drets, també han estat tres anys on la gestió de l’economia s’ha demostrat enormement efectiva amb un creixement, com feia molts anys que s’havia produït , en el creixement de la productivitat, de la inversió i de la pròpia economia i en descens de la taxa d’atur, de la inflació i del deute públic. Els perceptors de les pensions mínimes han notat en aquest tres anys com les seves pensions de jubilació augmentaven en més d’un vint per cent.

S’ha actuat en favor de poder començar a resoldre un dels problemes més greus que te avui la nostra societat d’avui com és el de l’accés a l’habitatge; en aquest sentit s’han alliberat prop de 17 milions de metres quadrats de sol de l’Estat per a la construcció d’habitatges protegits i s’està elaborant una nova llei del sol que ha de promoure un desenvolupament urbà més sostenible i transparent i menys especulatiu que ja ha produït els seus primers efectes fent baixar la crescuda de preus de l’habitatge a la meitat del que teníem a l’any 2004.

S’ha fet una política respectuosa amb el medi ambient fomentant la utilització de les energies renovables i en l’aprofitament de l’aigua, la llei de muntanya prohibeix canviar l’ús de sòl que ha patit un incendi fins després de trenta anys i s’ha elaborat un Pla Nacional d’adaptació al canvi climàtic.

I per acabar aquest resum la nova política exterior s’ha centrat en aquest tres anys en impulsar la pau i del diàleg i evitar la confrontació millorant les relacions externes i la cooperació centrant l’ajuda al desenvolupament dels països més pobres.
En definitiva, tres anys per millorar la vida dels ciutadans.