Anada en “patera”, tornada en “avió d’Air Madrid”

El lamentables incidents que s’han produït arran de la suspensió de la llicència de vol de la companyia Air Madrid no és cap anècdota i posa a la llum pública en el nostre país també, l’existència d’una màfia que, amb altres dissenys, però amb la mateixa filosofia que les que existeixen en el nord d’Àfrica, s’aprofiten sense cap escrúpol de les necessitats dels immigrants de desplaçar-se als seus llocs d’origen o al lloc on creuen que podran trobar els recursos per a poder refer les seves vides.

La companyia aèria que contava només amb nou avions, els omplia per sobre de les seves possibilitats, essencialment amb immigrants que - atrets per les ofertes d’un preu barat i amb la col·laboració d’agències de viatges que obtenien també substanciosos beneficis de les desmesurades comissions que la companyia els hi oferia - es veien abocats a la contractació d’aquests vols. Això ho feia sense tenir en compte els requeriments que des de la Direcció General d’Aviació Civil es feien perquè els seus vols s’ajustessin a les condicions de seguretat i als de la prestació del servei que eren necessàries.

Va ser després d’una segona advertència de retirada de la llicència feta per Aviació Civil, al comprovar que la companyia no complia el pla que ella mateixa havia proposat per a corregir les pròpies irregularitats, que Air Madrid va decidir –sense avis previ- suspendre totes les seves operacions deixant abandonats a tots els seus passatgers i ara se sap que no va decretar la suspensió fins haver rebut tots els diners de les agències de viatges a través de les quals havia vengut molts milers de bitllets amb motiu d’aquestes festes. Ha estat a la vista de que les al·legacions presentades per la companyia no li permetien complir amb llurs obligacions quan el govern ha decidit la suspensió de la seva llicència, hi ho ha fet per motius tècnics i també en aquest moment per a evitar possibles mals majors.

Donada la situació d’excepcionalitat i del perfil dels seus clients el govern està fent un veritable esforç per atendre les necessitats dels afectats, contractant avions de forma extraordinària i proporcionant places en avions d’altres companyies per a facilitar el retorn dels afectats i ho està fent sense tenir cap obligació de fer-ho, ja que la única responsable es la companyia Air Madrid. Cal recordar aquí que en els darrers anys s’ha suspès la llicència a vint-i-sis companyies aèries als Estats Units, a Canadà, a Suècia, a Itàlia, al Regne Unit, a Austràlia i a França i cap dels governs d’aquests països va facilitar cap ajuda als passatgers afectats.

Crec que no es pot doncs acusar al govern en cap moment per la seva actuació que va més enllà de les seves obligacions. I menys quan els acusadors d’avui son els que fa poc enaltien les “bondats de companyia”. Com feia, el juliol de l’any passat, la Presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre apadrinant la seva última adquisició d’avions i anat de bracet amb el seu president, José Luis Carrillo, a qui de manera sospitosa el senyor Jesús Gil li va dedicar fa temps el nom d’un carrer en una urbanització de Marbella... tot fa massa olor de podrit!

Una segona conseqüència d’aquesta situació i que a mi em resulta més preocupant es l’intent d’aprofitar aquest desgavell per reclamar un poder articulat i amb capacitat de resposta política per part dels immigrants ,com fa el reconegut periodista Abuy Nfubea en el seu article publicat a Safe Democracy i que representaria un pas enrera en el procés d’integració que aquest país necessita.

clica.. i veuràs!

http://www.youtube.com/watch?v=IDuclU0lN9U