Pressupostos 2008. Més inversió per Catalunya.

Aquesta setmana els últims pressupostos d’aquesta legislatura han passat l’entrebanc que els podia paralitzar al Congrés dels Diputats. Cap de les esmenes a la totalitat que presentaven els grups del Partit Popular, Esquerra Republicana, Convergència i Unió, Izquierda Unida i altres petits partits del grup mixt han prosperat. El vot en contra a dites esmenes a més del grup socialista ha contat amb el suport del PNV, el BNG, la Chunta, un parell de diputats del grup mixt i també amb l’abstenció d’Inciativa per Cataluña-Verds.
Malgrat no tenir majoria, tots els pressupostos d’aquesta legislatura han pogut tirar endavant amb uns o altres suports cada any i, per tant, el darrer entrebanc ha estat superat amb èxit.

Era més que previsible l’esmena a la totalitat per part del Partit Popular, ha estat sempre així en cadascun dels anys d’aquesta legislatura, però és més difícil d’explicar les que han presentat Convergència i Unió i Esquerra Republicana. Precisament, en uns pressupostos on la inversió que es dedica a Catalunya és la més gran de tota la història de la democràcia y que a més s’ha negociat de comú acord amb els representants econòmics de la Generalitat de Catalunya. Costa d’entendre, si no es en clau de proximitat de les eleccions generals. Altra argument perd tota validesa ja que de prosperar l’esmena a la totalitat, a finals de legislatura, no volia dir altra cosa que treballar amb el pressupost del 2007 que representava un nivell d’inversió molt menor pera Catalunya i a més amb la contradicció flagrant que els pressupostos del 2007 van contar amb el suport d’ambdues forces polítiques.

Malgrat tot, el que es important pels ciutadans és que aquests pressupostos tiraran endavant i si s’aconsegueix un alt nivell d’execució el proper any Catalunya començarà a recuperar-se del dèficit estructural en les seves infrastructures que tants problemes ens ha causat darrerament i que per desgràcia encara estem patint i que ben segur tothom coneix.

No vull pas amb això justificar-me davant de la greu situació que viu Catalunya amb el col·lapse de les rodalies i que tants i tants problemes ha portat als nostres ciutadans, y sobretot a aquells que necessiten d’aquest transport, per una cosa que els es tant fonamental, com es l’accés a la feina. Qualsevol justificació pot sonar a sorneguera amb tot el que ha estat passant i no seré pas jo qui la busqui. És cert que les coses no s’han fet tal com havien de fer-se i s’hauran de depurar responsabilitats a aquells que la tinguin, que jo estic convençut que n’hi ha de tècniques i si cal també n’hi haurà d’haver de polítiques.

Encara que aquesta ara no sigui la prioritat, la de l’arribada de l’AVE a Barcelona i jo pugui creure que es posi per davant la seguretat i el restabliment de la circulació de rodalies, no es pot estar enviant missatges a la ciutadania on tot sembla que ha girat al voltant d’una data d’inauguració i que les presses per aconseguir-ho son les que han provocat aquest desgavell. Ben segur això no sigui cert però, de la manera que s’ha portat aquesta crisi des de els responsables del Ministeri de Foment no ha donat pas aquesta impressió i amb tota probabilitat en pagarem les conseqüències.
Malgrat que sembli ser políticament incorrecte reconèixer els errors i menys escriure sobre ells, crec que els ciutadans de Catalunya es mereixen la nostra disculpa i no ens fa cap bé mirar cap una altra banda quan passa el que està passant. Hi ha hagut errades i a més de reconèixer-les, el cal es corregir-les i jo crec que ho farem així, perquè entre altres coses avui hem aprovat uns pressupostos que ho faran possible i en aquest sentit espero que sigui la propera compareixença del President Zapatero, amb ell tinc plena confiança.