10/31/2007

A la fi, la sentència del 11 M.

L’atemptat del 11 M, haurà planat durant tota la legislatura d’una o altra manera, primer les conseqüències directes del propi atemptat, després la tasca de la comissió d’investigació parlamentaria, posteriorment els –quasi cinc mesos- de sessions del judici i ara, a les acaballes de la legislatura la sentència.

Una sentència llarga, amb prop de set cents folis, on queden clares moltes de les coses que la –quasi totalitat dels espanyols, excepte alguns dirigents del Partit Popular i el mitjans de comunicació que li donen suport- es pot dir que sabíem.

De manera sintètica, es sentència que els autors materials dels fets van ser Jamal Zugan i els suïcides de Leganés, que no hi ha cap vinculació de l’atemptat amb ETA i també de manera destacada estableix la identificació i indemnització de les víctimes. En la sentència no es diu altra cosa.

Malgrat les excuses que ara pugui posar el Partit Popular, també es l’hora de preguntar-se amb quina intenció, l’anterior president Aznar, va manifestar el 29 de novembre del 2004 que: “els autors intel·lectuals dels atemptats y els encarregats de llur planificació no s’amaguen en muntanyes llunyanes ni en remots deserts”. L’explicació es avui més clara que mai. No hi havia altra intenció, en el seu pensament, que la de continuar mantenint la mentida que el seu govern –amb ell al capdavant i amb Acebes i Zaplana seguint-lo- havia preparat, des de el mateix moment en que es va cometre l’atemptat.

Jo no crec que fos una manifestació poc pensada, si no la continuïtat d’una estratègia per continuar mantenint l’engany i que van planificar conjuntament amb periodistes com Pedro J. Ramírez d’”El Mundo” i a la que es van apuntar ràpidament els tele predicadors de la COPE. Ara amb la perspectiva del temps tot pot veure’s més clar. Només cal seguir les hemeroteques per recordar les afirmacions que feien, coordinadament amb aquests mitjans de comunicació, personatges com Zaplana, Acebes, Ignacio del Burgo o el mateix Astarloa. Ara faran mans i mànigues per no recordar-ho, però qui ho vulgui fer sempre podrà recórrer a la tinta impresa que per sort no es gens fàcil d’esborrar.

La coincidència en el temps de la sentència amb el final d’aquesta legislatura, sembla feta exprés i només cal atribuir-la als afanys per entorpir i endarrerir les actuacions que s’han anat desenvolupant sobre els fets del 11 M per part dels que, en els paràgrafs anteriors acabo d’esmentar. Amb el pecat comès, s’emportaran la penitència.

La sentència, però, es també un punt final per tots aquells i aquelles que més ho necessitaven. Les víctimes i els seus familiars. Elles esperen d’aquesta sentència, a més de la depuració de responsabilitats i del reconeixement de les seves justes indemnitzacions, el retorn a la normalitat, la fi del que ha estat un espectacle mediàtic, l’acomiadament del seu dol, la reconstrucció de la seva vida i, en definitiva: que els serveixi per a començar a mirar el futur. Son elles les que més ho mereixen i tots nosaltres els hi hem d’afavorir.

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio