ETA ha fet explotar la pau...però no l'esperança
La primera precisió, encara que evident, cal destacar-la de manera especial: l’única responsable de fer saltar enlaire el procés de pau i de l’atemptat a Barajas ha estat la banda terrorista ETA.
Precisió que no caldria fer en un país amb una dreta normal, però, després de veure i sentir el que passava en la manifestació convocada per l’AVT, el passat diumenge a Madrid on semblava que no hi havia cap altre responsable de l’atemptat que el president Zapatero i es culpabilitzava a tot el govern, mentre semblava que es celebrés el fet que ETA hagués comès un atemptat, i de sentir vergonya per viure en un país en el qual encara poden passar coses així...crec que és necessària la precisió.
És evident que la actitud d’ETA demostra la seva voluntat de no voler escoltar el clam que en el propi País Basc s’havia aixecat en favor de la pau i del final de la violència. Per desgràcia, aquesta sordesa no és nova en la banda terrorista, però semblava que els valedors polítics de la mateixa havien entès la necessitat de començar un procés de diàleg per l’abandonament de la violència.
No es pot al·legar que el govern, amb el suport de la totalitat dels partits parlamentaris, excepte el Partit Popular, no havia deixat clares quines eren les condicions de principi per a la l’inici d’aquest diàleg, i de totes elles la més contundent era la de demostrar la voluntat de posar fi de manera definitiva a qualsevol fet que entranyés violència .
Semblava que el llarg període sense víctimes mortals podia corroborar aquesta voluntat, malgrat que ja s’havien mostrat símptomes preocupants amb la reaparició de la violència al carrer, el robatori de les armes i la descoberta de nous amagatalls d’explosius, que aquesta voluntat no era compartida per la totalitat de l’organització terrorista. Lamentablement, els fets han demostrat que això no era així, ja que una decisió com al de cometre aquest atemptat no és una decisió presa a cuita-corrents per un grupuscle de dissidents de la banda, sinó que ha estat una decisió premeditada i presa amb antelació pels dirigents actuals d’ETA.
Amb l’atemptat, l’únic que s’ha demostrat és la voluntat de continuar amb la violència, i per tant, i de manera conseqüent el govern ha entès que ETA ha trencat de manera unilateral el que havia promès, de mantenir un alto al foc permanent, i per altra banda, ha trencat qualsevol possibilitat d’inici de diàleg, i això implica que ETA ha dinamitat el procés de pau.
Fins aquí els fets, i no crec que sigui moment per aprofundir en la seva interpretació, malgrat que no puc deixar de pensar que si la posició del Partit Popular, ara hagués estat la mateixa que va mantenir el PSOE l’any 98 amb el senyor Aznar de president, ETA s’hauria atrevit a trencar l’alto el foc de la manera com ho ha fet, ni jo ni ningú pot tenir una resposta segura a aquesta situació, però si que tothom que es senti demòcrata pot i ha de compartir que davant la trencadissa provocada per la banda terrorista ara el que cal és la solidaritat i el suport al govern, i la unitat d’acció dels partits que creuen que l’únic sistema polític possible és el de la democràcia. És l’única manera perquè torni renéixer l’esperança!
Precisió que no caldria fer en un país amb una dreta normal, però, després de veure i sentir el que passava en la manifestació convocada per l’AVT, el passat diumenge a Madrid on semblava que no hi havia cap altre responsable de l’atemptat que el president Zapatero i es culpabilitzava a tot el govern, mentre semblava que es celebrés el fet que ETA hagués comès un atemptat, i de sentir vergonya per viure en un país en el qual encara poden passar coses així...crec que és necessària la precisió.
És evident que la actitud d’ETA demostra la seva voluntat de no voler escoltar el clam que en el propi País Basc s’havia aixecat en favor de la pau i del final de la violència. Per desgràcia, aquesta sordesa no és nova en la banda terrorista, però semblava que els valedors polítics de la mateixa havien entès la necessitat de començar un procés de diàleg per l’abandonament de la violència.
No es pot al·legar que el govern, amb el suport de la totalitat dels partits parlamentaris, excepte el Partit Popular, no havia deixat clares quines eren les condicions de principi per a la l’inici d’aquest diàleg, i de totes elles la més contundent era la de demostrar la voluntat de posar fi de manera definitiva a qualsevol fet que entranyés violència .
Semblava que el llarg període sense víctimes mortals podia corroborar aquesta voluntat, malgrat que ja s’havien mostrat símptomes preocupants amb la reaparició de la violència al carrer, el robatori de les armes i la descoberta de nous amagatalls d’explosius, que aquesta voluntat no era compartida per la totalitat de l’organització terrorista. Lamentablement, els fets han demostrat que això no era així, ja que una decisió com al de cometre aquest atemptat no és una decisió presa a cuita-corrents per un grupuscle de dissidents de la banda, sinó que ha estat una decisió premeditada i presa amb antelació pels dirigents actuals d’ETA.
Amb l’atemptat, l’únic que s’ha demostrat és la voluntat de continuar amb la violència, i per tant, i de manera conseqüent el govern ha entès que ETA ha trencat de manera unilateral el que havia promès, de mantenir un alto al foc permanent, i per altra banda, ha trencat qualsevol possibilitat d’inici de diàleg, i això implica que ETA ha dinamitat el procés de pau.
Fins aquí els fets, i no crec que sigui moment per aprofundir en la seva interpretació, malgrat que no puc deixar de pensar que si la posició del Partit Popular, ara hagués estat la mateixa que va mantenir el PSOE l’any 98 amb el senyor Aznar de president, ETA s’hauria atrevit a trencar l’alto el foc de la manera com ho ha fet, ni jo ni ningú pot tenir una resposta segura a aquesta situació, però si que tothom que es senti demòcrata pot i ha de compartir que davant la trencadissa provocada per la banda terrorista ara el que cal és la solidaritat i el suport al govern, i la unitat d’acció dels partits que creuen que l’únic sistema polític possible és el de la democràcia. És l’única manera perquè torni renéixer l’esperança!
0 comentarios:
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio