El tercer poder!

La declaració institucional que ha fet el Consell General del Poder Judicial demanant el cessament immediat de les campanyes, manifestacions i declaracions que desacrediten als magistrats arran de la manifestació que va fer-se a Bilbao de suport al lendakari Ibarretxe, té el valor afegit que és un acord pres per unanimitat dels seus membres tant del sector dels magistrats conservadors com dels progressistes.

Aquesta situació hauria de fer-nos reflexionar sobre el contingut total de la declaració que cal llegir bé i sobre la qual cal filar prim a l’hora de fer-ne interpretacions.

Crec que seria un error, interpretar aquesta declaració només com un retret a l’actuació dels manifestants de Bilbao i als que van convocar aquesta manifestació de suport, que va ser interpretada pels magistrats com una actuació que tenia l’objectiu d’obtenir una determinada decisió jurisdiccional per evitar l’encausament del lendakari. El principi d’igualtat davant de la justícia ens afecta a tots i això jo no crec que es qüestionés, i si aquesta era la intenció de la manifestació és perfectament encertat el retret. Però penso que la declaració del CGPJ pretén anar més enllà.

És cert que no podem ni volem qüestionar les decisions preses per la justícia però l’acatament de les sentències no es contradiu amb el dret que tenim –en primer terme- a recórrer-les a altres instàncies, ni amb el de la llibertat individual i col·lectiva a manifestar-hi el nostre desacord. Així s’ha fet fins ara i cal respectar aquest dret quan s’exerceix correctament. Si més no,de manera especial, ho han fet aquells que ara clamen per una llei del silenci: ¿O ningú recorda ara les declaracions sobre el jutge Garzón que va fer el senyor Zaplana quan instruïa el cas del àcid bòric? ¿O es del senyor Ignacio del Burgo sobre el jutge Del Olmo quan va decidir tancar el sumari del cas del 14M? I tantes altres a les quals només cal recórrer a les hemeroteques més actuals.

El problema no està en el què es diu, sinó que apareix, quan el que es diu sembla que només es dirigeix a uns i no als altres.

Sigui benvinguda la declaració del CGPJ, però ningú em privarà de dir que vaig trobar a faltar la mateixa unanimitat quan el jutge Garzón va demanar el recurs d’empara sobre les pressions rebudes en la instrucció del seu cas i aquesta mateix institució li va denegar. O que una declaració del mateix caire no s’hagués produït en el moment en que es produïa el linxament mediàtic i polític al jutge Del Olmo amb motiu de la instrucció judicial del 11M.

Valgui doncs la declaració del Consell com un crit d’atenció que ha d’afectar-nos a tots a ser mes curosos en les nostres apreciacions i sembla que alguns ja portem temps demostrant que hem après la lliçó. Ara cal que els que mai ho han aplicat, que ho facin i això val tant pels polítics com també pels mateixos magistrats, que uns i altres estem en disposició de cometre errors. Perquè la infal·libilitat només s’atribueix al Papa de Roma quan pontifica sobre l’església catòlica. Potser per això, jo fa bastant de temps que m’he manifestat agnòstic.

Article publicat al Setmanari Baix Penedès