A la feina!

Quan han passat tres anys d’una legislatura que ha estat intensa – i tensa en més d’una ocasió- fonamentalment per la estratègia de produir un soroll mediàtic que pogués fer callar o apaivagar aquells encerts que han tingut els responsables del govern actual, comença a ser hora de fer balanç també d’aquelles coses que, sense tenir tanta repercussió en els diaris com d’altres, han demostrat amb dades irrefutables que hi ha hagut una millora molt substancial respecte a la situació que s’havia heretat de l’anterior govern.

¿S’ha acomplert la profecia que deien els visionaris del Partit Popular de què amb un govern socialista tornaríem a l’Espanya del atur?

Deixeu-me dir clarament que com totes les altres que van fer en el seu moment, la resposta és molt senzilla: ha passat tot el contrari del que van pronosticar.

Però això que dic no tindria cap valor si no anés contrastat per les dades que son públiques però, que amb molt poca freqüència surten com a noticia als mitjans.

¿Quina ha estat l’evolució de la feina en un país com el nostre en aquesta etapa de govern?

Deixeu que us ho expliqui amb dades que son senzilles de contrastar:
Respecte al nombre total d’ocupats: hem passat dels disset milions i mig que hi havia al 2004, a tenir-ne més de vint milions a finals del 2006, i el que semblava un somni per a molts que era aconseguir crear més de tres milions de llocs de treball en aquesta legislatura, a aquestes altures del 2007 ja s’ha acomplert.

Però aquesta dada, que per ella sola seria ja un èxit clamorós, no pot amagar les tendències a la millora, pel que fa a la qualitat de la feina. Ho explico tot seguit. Només en l’any 2006 s’han creat 687.600 nous llocs de treball; del total d’aquests llocs de treball, el 59% ha estat ocupats per dones i del total dels llocs de treball que s’han creat el darrer semestre del 2006, el 92% ha estat amb contractes de caràcter indefinit. En el 87% de les llars espanyoles que tenen persones en edat de treballar, avui, totes tenen feina. La taxa d’atur masculí està al voltant del 6% molt pròxima a la que es considera de plena feina, i la taxa global d’atur –tant masculí com femení- està al 8,3%. Una taxa que no s’aconseguia des de l’any 1979.

Aquesta situació ens acosta cada cop més a les dades de la mitjana europea fins i tot en alguns aspectes es previsible que al final de la legislatura acabem per sobre d’aquesta mitjana i en taxa de creació de feina ens situem al capdavant dels països europeus.
Aquestes son les dades que tothom pot entendre i que demostren que les polítiques aplicades per afavorir la creació de feina han estat un èxit que ha superat a la millor de les previsions. No vull pas amb això dir que l’èxit pugui atribuir-se al govern amb exclusiva, ha estat un èxit del dinamisme de la nostra societat, però no es menys cert que ha estat afavorit per la capacitat de gestionar i de promoure polítiques concretes que no es van promoure amb el govern anterior.