El baròmetre d’opinió política.

S’acaba de publicar a Catalunya pel Centre d’Estudis d’Opinió el baròmetre d’opinió política del mes de març i encara que sigui amb una rellegida feta de pressa i corrent, sembla que hi ha algunes coses que val la pena comentar.

La primera, com sempre, és que els resultats de l’enquesta reflecteixen la situació d’un moment determinat i aquí cal precisar que la recollida de dades d’aquesta enquesta, va fer-se abans de que sorgís la polèmica sobre l’autodeterminació i l’independentisme, que ben segur hauria fet canviar alguns resultats en un sentit que jo crec que hauria afavorit de manera global als partits que han tingut un comportament més coherent en tot aquest enrenou.

Amb les prevencions que vulgueu posar-hi, el que si que es cert és que el baròmetre indica unes tendències clares que intentaré resumir breument.

Pel que fa a la percepció ciutadana dels principals problemes que té actualment Catalunya la dificultat per l’accés a l’habitatge és el que està en primer lloc, seguit de la immigració i en tercer lloc la inseguretat ciutadana i aquest ordre coincideix, tan si les respostes són múltiples com quan es una sola la resposta que es pot donar a l’enquesta. Es curiós destacar que quan es una sola la resposta, problemes com la manca d’infrastructures i els problemes dels transport passa del cinquè lloc al novè i amb un precentatge de respostes semblant als que consideren un problema el funcionament de l’economia, cal constatar també que els problemes sobre l’estatut, l’autogovern o el nou finançament ocupen els darrers llocs en la preocupació de la gent.

Cal destacar també la poca confiança en els partits polítics per resoldre el problemes de la gent ja que més d’un 36% dels enquestats responen que cap dels partits polítics pot donar resposta a els problemes que manifesta encara que d’entre els partits de l’arc parlamentari el que te un nivell de confiança més alt es el PSC amb un 15% seguit a distància per CiU amb un 10%.

La percepció de la situació econòmica pot titllar-se de bona de manera global, encara que la població percep un cert empitjorament de la situació respecte a la que es mantenia l’any anterior.

La situació política global a Catalunya es percep encara de manera majoritària com a dolenta o molt dolenta per sobre de la gent que la percep com a bona o molt bona, però el que està clar es que el nombre de persones que creu que es millor que la de fa una any es clarament més gran que els que ho perceben com a pitjor, i encara es més gran la diferència entre els que creuen que la situació política a Catalunya millorarà el proper any.

He deixat per al final les valoracions estrictament electorals i de valoració dels líders polítics però també aquí hi ha alguna novetat.

Respecte a l’anterior baròmetre tant en nivell de simpatia, proximitat, en fidelitat de vot com en vot decidit, en unes properes eleccions al Parlament de Catalunya, el PSC estaria pel davant de Convergència.
Pel que fa a la valoració dels polítics cal destacar que el polític millor valorat és en Duran i Lleida, seguit de José Montilla, que passa per davant d’Artur Mas. Això ha de fer reflexionar al darrer, ja que té per davant l’home que no ha deixat d’acusar-lo de no tenir cap carisma i de mediocritat i per altra banda el segon de la seva coalició resulta que passa a ser el primer en la valoració dels catalans.... es per començar a fer-s’ho mirar!