Una fita aconseguida.

No sé si és políticament correcte parlar d’un mateix, per si de cas, jo he procurat en aquest llarg temps de contacte amb vosaltres, de no fer-ho massa. Però avui, amb major brevetat de la que és habitual, us vull parlar d’un fet que em plau en gran manera.

La propera setmana es farà la presentació del llibre. EL JOVE ANDREU NIN. Un recull dels primers textos que el fundador del POUM va escriure en els primers anys de la seva joventut al setmanari Baix Penedès i que molts d’ells eren desconeguts.

És un llibre que ve de lluny. Fa molts anys que vaig començar-hi a treballar i que, per aquestes complicacions que a vegades té el món editorial, ja començava a desesperar de veure’n la seva publicació.

Ara, gràcies a la bona voluntat i l’interés que hi han posat els responsables de l’editorial “Llibres de Matrícula” veurà la llum i podrà romandre a disposició de tots aquells que vulguin conèixer una mica més la fecunda vida del prohom vendrellenc que –per sort- va recuperant la nostra memòria col.lectiva.

Em sento satisfet personalment, no tant per la il.lusió -que també me’n fa- de poder veure el fruit d’una tasca feta, sino perquè era un deute pendent que tenia amb dues persones estimades, que en coneixien la seva existència embrionària, però que la seva desaparició no els permeterà veure’n el naixement. Em refereixo a en Victor Alba,que va escriure’n el proleg i a en Joan Raventós, que mai va cansar-se d’animar-me en la feina de recerca que havia començat. Sigui doncs també aquest proper acte de presentació del llibre, un homenatge per a ells.

Diuen que escriure un llibre es –una mica- perpetuar-se en la memòria. Us puc ben assegurar que no ha estat pas aquesta la meva intenció. El que si pretenc, amb la seva publicació, es ajudar a perpetuar la d’un home, que va fer de la seva vida una constant en la lluita per aconseguir una societat més justa i que va afrontar el seu assasinat, amb la valentia i resistència d’aquell que sap que el seu silenci el portarà a la mort, però que el seu sacrifici significarà la salvació per a molts dels seus companys. Així va passar i així era Andreu Nin.