Bones Festes!

Ja han passat quatre anys des de que vaig obrir, per als lectors del diari Baix Penedès, aquesta finestra a Madrid. Tot una legislatura que amb el darrer plenari d’aquesta setmana posa el seu final.

He procurat, amb més de cent cinquanta articles, trametre als conjunt dels ciutadans de les nostres contrades, la vida política que es respirava al Congrés dels Diputats. No ha estat, només, la feina de cronista d’uns fets, sinó que amb tota la intenció, he opinat i valorat en la mesura que la meva objectivitat em permetia, sobre els fets més destacats que s’han produït. No sempre des de l’ortodòxia del que es considera “políticament correcte” però si amb la sinceritat personal que sempre he volgut mantenir.

Ara es hora d’agraïments. Per no assumir el risc de deixar-me a ningú, deixeu-me que en primer lloc el manifesti vers a tots els ciutadans i ciutadanes de la meva demarcació als que m’ha tocat representar. De manera especial a tots aquells que, a través del seu vot, van fer possible que aquestes cròniques s’hagin fet des de l’escó de Diputat. Tanmateix també vull fer-ho amb tots aquells que van pensar en mi al proposar-me formar part de la llista del PSC per Tarragona i que van defensar-ho allà on calia, sense que jo els hi hagués demanat en cap moment que ho fessin. També vull fer-ho de manera molt sentida amb els dos companys de partit que m’han acompanyat de la meva demarcació: al Francesc Vallés i la Lluïsa Lizárraga, als dos he d’agrair el favor de la seva amistat, però amb molta mes intensitat la seva feina feta i la seva col·laboració sempre que la he necessitat.

Jo he procurat servir i estar a la disposició de tots aquells que m’ho han demanat. Ho he fet amb tota la intensitat i capacitat de treball que he pogut. Sempre un creu que hauria pogut fer quelcom més, però em sento satisfet de la feina feta i això es el més em complau a mi mateix.

També es l’hora de demanar disculpes a qui s’hagi pogut sentir dolgut per algun dels meus comentaris en aquesta secció. Si així fos, li puc ben assegurar que mai hi ha hagut en cap dels meus escrits, la intenció de poder crear aquesta sensació sinó que sempre he pretès tot el contrari però sense renunciar al que jo crec que era de justícia comentar.

Ara toca tancar aquesta finestra que ha estat oberta quatre anys. No sé si seré jo qui la podrà tornar a obrir en la propera legislatura. Això no es el que importa. El que si que crec que val la pena es que pugui tornar-se a obrir. Sempre es bo, independentment de qui la obri, poder respirar una mica de fresca allà on l’aire està enterbolit.

Bones Nadal i bones festes! A tots aquells que heu tingut la paciència d’anar llegint, setmana a setmana els meus comentaris. I fins a sempre!