L’ADÉU A UN VELL LLUITADOR.

La mort de Germinal Ivern Cherta, el “Germi”, ens ha deixat als socialistes vendrellencs una mica més orfes d’aquella generació que representava l’enllaç amb els vells socialistes que van patir de ple el pas de la dictadura franquista. Homes com ell, el seu etern company en Pep Jai o el mateix Joan Raventós representaven, per als joves que en els moments de la transició a la democràcia lluitàvem per aconseguir una societat millor que la que ens havia tocat viure en la nostra infantesa, un clar exemple a seguir.

El Germi era un home de poques paraules –i menys en públic- però de compromisos clars i contundents i de fidelitats a prova de bomba. La seva lluita constant, des de el silenci i sempre en un segon terme, per la democràcia, les llibertats d’aquest país i els principis del socialisme l’avalen i ara cal que els hi reconeixem.

Les dues grans passions que professava vers l’essència del socialisme i del Barça va fer-nos entendre a molts d’aquells joves de llavors, que allò de que el “Barça és més que un club de futbol” no era només un eslògan i que en ell agafava el seu sentit més absolut.

De la seva lluita clandestina ens en quedarà sempre el record i el fruit de la llavor que van sembrar aquells pocs vendrellencs, que en plena dictadura, mantenien el compromís de la lluita en les seves accions per aconseguir la democràcia i destronar a la dictadura.

En Germinal va demostrar amb els fets que la seva lluita defugia de protagonismes i el que avui poca gent sap és que si en Martí Carnicer va ser el primer alcalde de la democràcia al davant de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya es deu a la seva renúncia a figurar com a cap de llista de la nostra formació per a les primeres eleccions generals i us puc ben assegurar que no va ser pas per manca de compromís personal, sinó perquè creia honestament que el seu lloc no era el de figurar al davant. Així potser algú podrà entendre millor les llàgrimes d’emoció que el Germi va vessar al saló de plens de l’Ajuntament aquell dia que, presidint la mesa d’edat del primer consistori de la democràcia, va proclamar al Martí com a alcalde del Vendrell.

El Germi era un home de paraula, amb qui podies confiar plenament amb els seus compromisos i així ho va demostrar la llarg de tota la seva vida demostrant una fidelitat constant amb el les idees que sempre va defensar. Ho va fer sempre de manera honesta i amb generositat.

Recordo perfectament les paraules que ens va dir a alguns dels nous regidors que vam presentar-nos en la segona legislatura quan ell va deixar de ser-ho: “Jo ja he fet la meva feina, ara us toca continuar-la a vosaltres”. Jo em conformaria amb que els que hem anat darrera seu haguéssim estat capaços de seguir la seva trajectòria, que és en essència la d’un home bo, que sempre ha posat per davant els principis als seus propis interessos.

La seva mort, com deia al principi ens deixa orfes, però d’ell sempre ens quedarà quelcom que mai hauríem d’abandonar: el seu exemple!