Bones Festes!

Ja han passat quatre anys des de que vaig obrir, per als lectors del diari Baix Penedès, aquesta finestra a Madrid. Tot una legislatura que amb el darrer plenari d’aquesta setmana posa el seu final.

He procurat, amb més de cent cinquanta articles, trametre als conjunt dels ciutadans de les nostres contrades, la vida política que es respirava al Congrés dels Diputats. No ha estat, només, la feina de cronista d’uns fets, sinó que amb tota la intenció, he opinat i valorat en la mesura que la meva objectivitat em permetia, sobre els fets més destacats que s’han produït. No sempre des de l’ortodòxia del que es considera “políticament correcte” però si amb la sinceritat personal que sempre he volgut mantenir.

Ara es hora d’agraïments. Per no assumir el risc de deixar-me a ningú, deixeu-me que en primer lloc el manifesti vers a tots els ciutadans i ciutadanes de la meva demarcació als que m’ha tocat representar. De manera especial a tots aquells que, a través del seu vot, van fer possible que aquestes cròniques s’hagin fet des de l’escó de Diputat. Tanmateix també vull fer-ho amb tots aquells que van pensar en mi al proposar-me formar part de la llista del PSC per Tarragona i que van defensar-ho allà on calia, sense que jo els hi hagués demanat en cap moment que ho fessin. També vull fer-ho de manera molt sentida amb els dos companys de partit que m’han acompanyat de la meva demarcació: al Francesc Vallés i la Lluïsa Lizárraga, als dos he d’agrair el favor de la seva amistat, però amb molta mes intensitat la seva feina feta i la seva col·laboració sempre que la he necessitat.

Jo he procurat servir i estar a la disposició de tots aquells que m’ho han demanat. Ho he fet amb tota la intensitat i capacitat de treball que he pogut. Sempre un creu que hauria pogut fer quelcom més, però em sento satisfet de la feina feta i això es el més em complau a mi mateix.

També es l’hora de demanar disculpes a qui s’hagi pogut sentir dolgut per algun dels meus comentaris en aquesta secció. Si així fos, li puc ben assegurar que mai hi ha hagut en cap dels meus escrits, la intenció de poder crear aquesta sensació sinó que sempre he pretès tot el contrari però sense renunciar al que jo crec que era de justícia comentar.

Ara toca tancar aquesta finestra que ha estat oberta quatre anys. No sé si seré jo qui la podrà tornar a obrir en la propera legislatura. Això no es el que importa. El que si que crec que val la pena es que pugui tornar-se a obrir. Sempre es bo, independentment de qui la obri, poder respirar una mica de fresca allà on l’aire està enterbolit.

Bones Nadal i bones festes! A tots aquells que heu tingut la paciència d’anar llegint, setmana a setmana els meus comentaris. I fins a sempre!

Amb la feina feta!

Pràcticament a les acaballes de la legislatura i a les portes d’unes noves eleccions es un plaer fer l’anàlisi de la tasca realitzada quan, malgrat les dificultats, el balanç de la feina feta resulta tant positiu com el que podem presentar els socialistes en aquest període de sessions.

Malgrat les dificultats de comprimir en tant poc espai tantes coses procuraré ser sintètic i destacar-ne el que crec més important.

Des de la vessant legislativa ha estat el període més productiu de tot el temps que portem de democràcia. Acabarem la propera setmana, amb un balanç aprovat de prop de quaranta noves lleis, la major part d’elles, amb un marcat caràcter social i que milloren la situació de les persones: la llei de dependència, la de la paritat i igualtat entre homes y dones, les millores civils en el matrimoni, les ajudes a la natalitat, les que promouen una millor atenció sanitària, les que milloren l’educació i la investigació i la dels treballadors autònoms, com les més destacades entre d’altres. Es tot un volum legislatiu que ja ha produït el seu efecte sobre la població de manera immediata i així ho han notat els pensionistes amb la recuperació del seu poder adquisitiu després de molts anys sense fer-ho, les persones dependents, els nous pares i mares de família, etc. I que tenen una projecció vers un futur cada cop millor per a molts i molts ciutadans.

Ha estat també, malgrat les dificultats que això comporta, una legislatura on s’ha avançat i s’ha invertit com mai en la construcció de les noves infrastructures. Només per a citar les que ens afecten amb més proximitat: l’arribada de l’AVE al Camp de Tarragona, l’ampliació del tercer carril de l’autopista, les obres de desdoblament de l’antiga N-340, i la concreció de l’eix que comunicarà el Vendrell amb l’interior de la província per l’Alt Camp i la Conca de Barberà. No vull amagar que això comporta algunes molèsties, però que son les pròpies que ha de patir i pateix tothom qui vol fer obres per a millorar la seva casa. El que estem fent és millorar la casa de tots.

Deixeu-me, per acabar, fer també balanç d’aquelles coses que s’han aconseguit en el nostre àmbit comarcal i que per la dependència exclusiva del govern de l’estat, m’ha tocat gestionar de manera més directa. S’ha acabat l’arranjament definitiu del passeig marítim de Coma-ruga a Sant Salvador, s’ha actuat sobre la reserva marítima del Grapissar, també hem aconseguit l’ajuda econòmica que permetrà finalitzar la restauració del monestir de Santa Oliva, hem desencallat el projecte de millora de l’accés a les andanes de l’Estació del Vendrell que es concretarà en molt poc temps, el municipi del Montmell contarà properament amb una planta de biomassa que ajudarà a mantenir el seu entorn natural amb el consegüent estalvi energètic, i hem pogut aconseguir el compromís pressupostari d’aquest any, perquè el municipi de Calafell pugui començar amb el projecte de millora del seu passeig marítim.

Hem complert amb escreix en allò que ens havíem compromès però encara queda molta feina per fer. Amb l’aval de tot allò que hem realitzat ara ens tocarà demanar-vos el vostre suport perquè puguem afrontar el futur amb unes expectatives encara millors. De tots vosaltres dependrà que aquesta voluntat pugui concretar-se. Estic segur que el Baix Penedès hi contribuirà de manera clara en les properes eleccions.

Les orelles d’ase potser caldria posar-les també a la premsa.

Aquests dies no s’ha parat, com va passar fa tres anys, de parlar dels resultats educatius obtinguts a Espanya i sobretot a Catalunya, a conseqüència de l’informe PISA i també de l’informe Bofill.

La reacció inicial dels mitjans de comunicació ha estat la de provocar un escàndol quan van saber-se els primers resultats del PISA. Resultats parcials, fruit d’una filtració interessada a la revista “Cuadernos de Pedagogía” i que es sabia que no contemplaven totes les variables del estudi.

Sembla que mai podrem parar aquesta tendència al sensacionalisme i que mai acabarem de saber el mal que fa a la societat. Però el cert és que tothom s’ha quedat amb frases titulars com les de: “Estem a la cua de tot!”, “España, el último de la clase!” o les immenses orelles de ruc que un diari com el Periòdico treia en portada.

Sense adonar-se’n –o potser sí- els mitjans de comunicació han utilitzat un principi que no té res de pedagògic. El mateix que utilitzaven -i per desgràcia encara utilitzen alguns mestres- per provocar l’escarni i la riota en aquells alumnes que manifesten algunes dificultats pels resultats obtinguts, sense saber quines n’eren les causes i que avui, està més que demostrat, que no té efectes positius.

No vull pas dir amb això que haguem de conformar-nos amb els resultats obtinguts. És cert que el nostre sistema educatiu té problemes i que són difícils de resoldre. És cert que hem de millorar els nostres resultats i que estem lluny d’arribar als llocs d’excel·lència que tenen els països capdavanters. Però penso que se n’ha fet un gra massa amb els primers anàlisis dels resultats inicials que, a més de ser parcials, no reflectien el conjunt de la realitat educativa.

Quan s’han fet públiques totes les dades de l’informe PISA s’ha hagut de córrer a entonar un... no n’hi ha per tant! Per part d’un sector dels mateixos mitjans de comunicació que van iniciar l’escàndol. Però el mal ja està fet. Sempre, l’efecte de les rectificacions no és el mateix que el que tenen les primeres notícies, sobretot si aquestes són de caràcter sensacionalista. És un mal que hem de patir i en aquest sentit he volgut expressar la meva queixa.

Encara que sigui per la llei de l’equilibri i per compensar el que es va dir en un primer moment també podrien destacar els mitjans de comunicació les declaracions del director de l’informe PISA, Andreas Schleicher que ha dit que les mesures educatives que ha endegat el govern en aquesta legislatura a Espanya coincideixen amb les dels millors sistemes educatius del món. O que amb les dades globals del informe es pot concloure que el sistema educatiu espanyol gaudeix de bastant bona salut, tenint en compte el fre que suposa l’històric retràs social, econòmic i cultural del país en relació a la resta de països rics de l’OCDE.

Sé que amb això no hem pas de conformar-nos, que cal continuar en l’esforç que s’ha iniciat sense defallir, que els recursos no son suficients, que els resultats no son bons, que les ràtios d’alumnes per mestre son massa altes i tantes altres coses que podria dir. Però cal afrontar-les amb serenitat i constància perquè la desesperació no ens portarà a arreglar res i fins i tot pot produir-nos l’efecte contrari.