UNA NOVEL•LA SOBRE ANDREU NIN DE RECOMANABLE LECTURA.

He de confessar que m’ha sorprès molt gratament la lectura de “La noche desnuda”, de Juan Carlos Arce. Lectura que vaig iniciar amb certa recança i temor, al tractar sobre la mort i desaparició d’Andreu Nin i el procés al POUM. Un sempre té la prevenció que, al convertir en novel·la fets històrics, la ficció pugui deformar-los en aquest procés de narració. EL temor inicial va convertir-se en un interès, cada cop més apassionat, a les poques planes d’haver iniciat la seva lectura, fins a tal punt que vaig empassar-me-la en una sola nit.
Cal felicitar doncs a l’autor, en primer lloc, per saber respectar de manera bastant escrupolosa les veritats històriques, al ensems que sap col·locar la ficció en aquells moments o situacions que en cap moment desvirtuen les realitats contrastades. És el primer mèrit que cal agrair-li però, certament no es pas l’únic.
Trobo molt encertat el creuament que fa de dues de les figures que més han transcendit en la projecció internacional del POUM la de l’Andreu Nin i George Orwell i tanmateix crec que també es un encert el ressaltar la importància que va tenir en la vida personal d’Andreu Nin la seva dona, Olga Tareeva, el tercer personatge destacat en la novel·la.
Aprofita molt bé la ficció per a explicar allò que mai sabrem com va passar, perquè romandrà per sempre ocult a la història, però que sap posar al lector que conegui la trajectòria dels personatges, en que és el que “podria haver passat”. Ho fa de manera planera i amb una bona capacitat narrativa i mantenint l’atenció del lector en tot moment amb una trama molt ben teixida i argumentada.
Em permeto també destacar la part final de la novel·la on descriu de manera acurada i amb tot un seguit de detalls, que no desvirtuen en cap moment la veritat històrica, tot el procés judicial que va seguir-se contra el POUM i els seus dirigents. Crec que es –en la meva opinió- la millor de les moltes aportacions que fa aquesta narració perquè tots aquells que la llegeixin, a més de gaudir-ne en la lectura, ampliïn el seu coneixement d’una realitat històrica que ha estat massa temps oculta i poc divulgada en defensa d’uns interessos que, per sort de tots, avui ja quasi be han desaparegut.
No us desvetllaré pas el contingut de la trama perquè, malgrat la temptació que en tinc, l’autor no em perdonaria mai -i amb tota la raó- el fer-ho en un article d’aquestes característiques però, el que si que us puc recomanar es que no deixeu de llegir-la, perquè a més de gaudir d’una bona novel·la, podreu ampliar el vostre coneixement sobre l’entorn que li va tocar viure a un dels vendrellencs que ha tingut més projecció internacional. L’Andreu Nin.

LA FORÇA DELS VOTS

No em resisteixo a callar...

pels trets d'uns assassins.

Per aixó avui, més que mai,

vull cridar ben fort

allò que sempre he cregut

NOMÉS LA FORÇA DELS VOTS

POT FER CALLAR

LA VIOLÈNCIA DE LES ARMES!!

Bones Festes!

Ja han passat quatre anys des de que vaig obrir, per als lectors del diari Baix Penedès, aquesta finestra a Madrid. Tot una legislatura que amb el darrer plenari d’aquesta setmana posa el seu final.

He procurat, amb més de cent cinquanta articles, trametre als conjunt dels ciutadans de les nostres contrades, la vida política que es respirava al Congrés dels Diputats. No ha estat, només, la feina de cronista d’uns fets, sinó que amb tota la intenció, he opinat i valorat en la mesura que la meva objectivitat em permetia, sobre els fets més destacats que s’han produït. No sempre des de l’ortodòxia del que es considera “políticament correcte” però si amb la sinceritat personal que sempre he volgut mantenir.

Ara es hora d’agraïments. Per no assumir el risc de deixar-me a ningú, deixeu-me que en primer lloc el manifesti vers a tots els ciutadans i ciutadanes de la meva demarcació als que m’ha tocat representar. De manera especial a tots aquells que, a través del seu vot, van fer possible que aquestes cròniques s’hagin fet des de l’escó de Diputat. Tanmateix també vull fer-ho amb tots aquells que van pensar en mi al proposar-me formar part de la llista del PSC per Tarragona i que van defensar-ho allà on calia, sense que jo els hi hagués demanat en cap moment que ho fessin. També vull fer-ho de manera molt sentida amb els dos companys de partit que m’han acompanyat de la meva demarcació: al Francesc Vallés i la Lluïsa Lizárraga, als dos he d’agrair el favor de la seva amistat, però amb molta mes intensitat la seva feina feta i la seva col·laboració sempre que la he necessitat.

Jo he procurat servir i estar a la disposició de tots aquells que m’ho han demanat. Ho he fet amb tota la intensitat i capacitat de treball que he pogut. Sempre un creu que hauria pogut fer quelcom més, però em sento satisfet de la feina feta i això es el més em complau a mi mateix.

També es l’hora de demanar disculpes a qui s’hagi pogut sentir dolgut per algun dels meus comentaris en aquesta secció. Si així fos, li puc ben assegurar que mai hi ha hagut en cap dels meus escrits, la intenció de poder crear aquesta sensació sinó que sempre he pretès tot el contrari però sense renunciar al que jo crec que era de justícia comentar.

Ara toca tancar aquesta finestra que ha estat oberta quatre anys. No sé si seré jo qui la podrà tornar a obrir en la propera legislatura. Això no es el que importa. El que si que crec que val la pena es que pugui tornar-se a obrir. Sempre es bo, independentment de qui la obri, poder respirar una mica de fresca allà on l’aire està enterbolit.

Bones Nadal i bones festes! A tots aquells que heu tingut la paciència d’anar llegint, setmana a setmana els meus comentaris. I fins a sempre!